Estem en un moment, no diré que perillós perquè pot evolucionar positivament, però sí que hi ha molta incertesa i que està caracteritzat per la falta d'un motor a l'economia mundial. És cert que l'economia dels Estats Units creix però és fràgil. A més a més, l'escenari polític al meu país és un gran interrogant. Si el candidat del partit republicà, Donald Trump, arriba a ser president dels Estats Units... waw! La gent pot pensar que com empresari d'èxit hi entén, d'economia, però el que jo he sentit dels seus discursos és que no té ni idea. Fa molta por el que diu. Respecte a l'economia europea, com la dels EUA, encara no s'ha recuperat totalment de la crisi del 2008. I els països emergents, que han liderat el creixement els darrers 15 anys, van malament, en particular Xina. Penso que va pitjor del que diuen i que en cinc any no aixecarà el cap.

Sí, però pocs. La crisis mundial del 2008 va ser així i als anys trenta, també. Però fora d'això, cap altra. Ara hi ha més interacció i dependència entre els països del món que en cap altra moment de la història. El cert és que és preocupant i que espanta, si bé no hi ha cap senyal que tot anirà pitjor i pot ser que surti bé. Vull ser optimista i tenir esperança.

Sí, però no com abans. No s'ha fet net.

No. Fa 8 anys que va començar i penso que encara no s'ha acabat. Si mirem les xifres del PIB als EUA, encara estem per sota de la tendència de creixement anterior a la crisi un 10%. I A Espanya, aquest diferencial és d'un 15%.

A risc de semblar una mica avorrit perquè és el que diuen tots els economistes, el gran problema és que ni Catalunya ni Espanya no han tingut un creixement seriós en productivitat en vint anys.

En el rerefons hi ha que aquí les coses funcionen per amiguisme: si ets empresari i estàs ben connectat amb el polític adequat, guanyes els concursos. En general, aquí el sistema és un desastre i falten reformes serioses. I hi ha molt de debat polític però cap sobre els problemes profunds de l'economia.

El mercat de treball aquí és una calamitat. Encara tenim nivells d'atur d'escàndol. Amb una part de la població més o menys gran que té bones feines i gent jove amb formació que no té l'esperança de tenir un bon treball. Això pot destruir una generació. És molt trist. Ens falten polítics que facin una reforma seriosa del mercat laboral. Jo tinc una idea de com s'hauria de fer i segurament em qualificarien de neoliberal. Però no estic dient que facin el que jo proposo, però sí que facin alguna cosa.

El sistema bancari encara no ha fet net. La falta de reformes serioses en el sector bancari ens recorda la crisi del Japó en els anys 90 i els bancs zombis, és a dir, bancs que han sobreviscut i fan alguna activitat però sense energia. Una recuperació com cal, aquella que implica una recuperació en el mercat de treball, necessita inversió de debò.

No vull donar una visió negativa perquè penso que a llarg termini Espanya i Catalunya tenen avantatge comparatiu en temes com l'habitatge i la indústria immobiliària. No hi ha cap raó per no esperar un altre boom immobiliari, però no com la bogeria que vam tenir. Cal pensar que a Europa la població envelleix. I a on aniran els alemanys, els anglesos i els holandesos, quan es jubilin? Teniu quelcom que hi ha gent que vol.

Cert, i veig molta gent que té idees i que té capacitat per vendre els seus productes arreu. Però el turisme i l'immobiliari afegiran diners i ingressos.