Gran angular

Concentració poc sana?

El sector sanitari privat viu un procés de concentració que és va accelerar l'any 2014 amb la creació de Quirónsalud. Els efectes d'aquest fenomen varien segons l'agent

“En la sanitat privada ens trobem en un moment molt difícil, en els darrers anys s'ha creat una mena d'oligopoli, amb el beneplàcit de les autoritats de la competència”, així de contundent és mostrava el president d' Assistència Sanitària, Ignasi Orce.

El cert és que des de l'any 2014 un únic grup és el propietari dels principals hospitals privats que existeixen a Catalunya. La fusió d'IDC Salud ( de la firma de capital risc CVC) i el Grup Quirón (en mans del fons de capital risc Doughty Hanson i la família Quiron), al juny del 2014, va donar com a resultat el principal grup hospitalari de tot l'Estat, que tenen a Catalunya els hospitals privats més renovats: Sagrat Cor, Teknon, Dexeus, la Clínica del Pilar, Quirón Barcelona, l'Hospital General de Catalunya de Sant Cugat i la Clínica del Vallés de Sabadell, Instituto Oftalmológico Quirón. En total controlen 1.600 llits privats, 1.200 dels quals només a Barcelona.

A la capital catalana la fusió del grup ha creat una concentració de mercat d'entre el 34% i el 51% dels hospitals d'àmbit privat (segons el tipus d'hospitals que es tingui en compte per determinar la quota de mercat). En nombre de llits, Ignasi Orce calcula que un únic grup té el control del 60% dels llits estrictament privats de la ciutat de Barcelona.

La sanitat privada ha seguit les passes d'altres sectors com la banca o les assegurances. Però és sa aquest procés? Per a Quironsalud, sí, doncs multiplica el seu potencial per negociar amb pacients, metges i asseguradores i prendre una posició de control. I a més a més, resulta relativament nou que qui suporti el gran grup hospitalari sigui exclusivament un fons de capital risc aliè al sector sanitari. “Està per veure què passarà quan desinverteixin, perquè el capital risc té unes expectatives de benefici i se'n surten en un període curt de tres anys”, explica el director del Màster de Gestió Sanitària d'Esade, Manel Peiró.

El mateix Col·legi de Metges va denunciar davant al Departament d'Economia al·legant perill de monopoli, però l'òrgan competent, CNMC, no ho va considerar així. Marc Soler,director corporatiu del Col·legi de Metges, explica que els més perjudicats són els 6.000 facultatius que treballen en l'àmbit privat, doncs es queden en una posició molt més feble. Aquesta concentració, se suma a l'existent en el món de les assegurances de salut, de fet, només tres companyies (Adeslas, Sanitas i Asisa) copen el 60% del mercat. “Ens preocupa molt perquè hi ha més perill que es perdi l'autonomia de gestió i organització i que es posi en perill la continuïtat assistencial”, afegia Soler. Des del col·legi han denunciat que la guerra de preus en les pòlisses de salut i la concentració del 60% de les clíniques en una sola empresa estan afectant la qualitat de la medicina privada i les condicions de treball i retributives dels metges. D'altra banda, afegeixen que els pacients es veuen perjudicats a causa de la manca d'informació i els canvis sobtats en les condicions de contractació.

No sorprèn, doncs, que la concentració hagi generat molta preocupació al sector sanitari privat. Cristina Contel, presidenta de la patronal dels hospitals privats a Catalunya, ACES, reconeix que hi ha malestar. Aquest procés, que fa temps que es cou, ha fet que en les darreres dècades petites clíniques hagin estat absorbides per grups més grans o directament han tancat. I no només això, a més ha tensionat les finances d'algunes empreses hospitalàries, sobretot de les més petites, que les ha deixat captives a noves adquisicions.

Ara bé, Contel creu que la preocupació que hi ha al procés de concentració és propi de les resistències als canvis. “Més que por el que ha de fer és convidar-nos a a una reflexió”, diu Contel.

ACTUACIONS.

De fet, les clíniques privades no adherides a Quirón Salud han començat a desplegar accions per fer front a aquesta nova realitat del sector. Assistència Sanitària, que té l'Hospital de Barcelona, per exemple ha desenvolupat un pla per posicionar el seu centre hospitalari, amb la inversió de quatre milions d'euros per millorar la planta de maternitat. La clínica Corachan, per la seva banda, ha inaugurat un nou bloc quirúrgic amb nous quiròfans.

Més pes del privat que cap

Catalunya és l'únic territori de l'Estat espanyol que suma més llits privats que públics en el conjunt dels seus hospitals. En total en registra 19.387, una xifra que representa el 56% front el 44% dels públics. El pes dels llits privats a Catalunya és quasi el doble del que tenen a la resta de l'Estat, on de mitjana el sector hospitalari privat disposa del 33% dels existents. Així ho recull el darrer estudi de la Fundación Idis, Sanidad Privada. Aportando Valor. Análisis de situación 2016.

El nostre país té una llarga tradició en les diferents fórmules de col·laboració publicoprivada, com són els concerts entre el Servei Català de la Salut i els centres privats, el mutualisme administratiu i les concessions administratives que inclouen la gestió de serveis sanitaris. Històricament, els hospitals que no es van construir per l'Estat, quan Catalunya no tenia competència en el tema es va compensar amb més col·laboració publicoprivada. De fet, a Catalunya existeixen 32 hospitals de gestió privada integrats en la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública (XHUP)

Així mateix també som els primers en nombre d'hospitals privats, amb molta diferència respecte a la resta de territoris de tot l'Estat. De fet en sumen 146 de privats, que representen el 69% del total de centres hospitalaris. Per darrere de Catalunya hi ha Andalusia amb 60 i després Madrid amb 100 hospitals privats menys que al Principat.

Així que Catalunya, Madrid i Andalusia concentren el 56% dels hospitals i el 62% dels llits privats.

Per això mateix som el territori que destina més diners a la partida de concerts, amb un import prop de 2.400 milions d'euros, la qual cosa representa aproximadament el 25,6% de la despesa en sanitat. A Catalunya la segueixen bastant per darrere en xifra Madrid, Andalusia i el País Valencià, amb 788, 385 i 349 milions d'euros respectivament.

Segons mostra l'estudi de la Fundación Idis, en els territoris en què més pes té la sanitat privada, menys aportació pública es destina a aquesta partida. De fet Catalunya, l'any 2015 va fer una despesa sanitària per càpita de 1.879 euros, dels quals 669 provenen de la despesa sanitària privada i 1.210, de la pública.

Poques asseguradores

En el sector existeixen tres tipus de finançadors (assegurances i mútues, concert públic i pacients privats). En termes globals, són els convenis amb les companyies asseguradores i mútues els que generen un major volum de negoci, al voltant del 65% del total de la facturació. Hi ha nombrosos analistes que interpreten que aquesta concentració del sector d'assegurances ha estat l'avantsala del procés de concentració de la propietat de la sanitat privada.

L'assegurança sanitària ha viscut en els darrers anys, tot i la crisi, un procés de creixement de contractació de les pòlisses de salut. De fet, segons les dades proporcionades per la Fundación Idsis, l'any passat va créixer un 3%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.