Un altre aspecte revolucionari dels sistemes de bateries, a banda de la integració de les renovables a la xarxa, afavorir l'autoconsum o fer arrencar el vehicle elèctric, és l'impuls definitiu que pot prestar a l'energia distribuïda, la descentralització de la generació, coincideixen Chacón i Pastor. En aquests moments, dues tecnologies es disputen l'hegemonia. Tot i que predominen les bateries de plom, o àcid plom, les de liti-ió cada vegada són més presents en l'autoconsum, gràcies a la importància que han assolit al sector del vehicle elèctric. Encara residuals, només un 2% del mercat, hi tenim les bateries de níquel-cadmi.

Encara mana la guerra de preus, com assenyala Joaquín Chacón: “Si bé la bateria de plom dura tres vegades menys que la de liti-ió, aquesta multiplica el seu preu per tres.” A més a més, les bateries de liti-ió són molt reactives, la qual cosa fa imprescindible una electrònica molt precisa, mentre que la bateria de plom comporta un ús més senzill. Per a Xavier Pastor, “el liti-ió s'imposarà, justament perquè serveix per a tot, és molt flexible. Pot haver-n'hi d'altres, com la de liti-sofre, que permetin descàrregues més ràpides, però no té sentit dissenyar sistemes de bateria per cobrir puntes”. Estratègicament, les bateries dels sistemes d'emmagatzematge són una altra arma en la lluita per la mitigació del canvi climàtic. Així ho demostra un estudi de La Vola, consultora en sostenibilitat, que ha fet per a Solartys, en què es mesura l'impacte en kilograms de CO2 equivalent, que tindrà una instal·lació d'autoconsum que fa servir energia d'origen solar emmagatzemada en bateries de tipus plom-àcid, respecte del recurs normal a la xarxa elèctrica, al mix energètic espanyol. Una llar convencional, que en deu anys pot registrar un consum de 40.000 Mwh, si consumeix energia de bateries que conserven energia solar, tindrà una càrrega en CO2 de 115 grams equivalents per kWh, fent servir una bateria d'alta capacitat i molt optimitzada, mentre que recórrer de forma indiscriminada al mix espanyol comporta una càrrega de 494 grams de CO2 equivalents per kWh. Així doncs, consumir energia de bateries carregades d'energia neta suposarà, en el període consignat, unes emissions que, segons el moment i el mix elèctric, poden significar entre el 15 i 20% del total d'emissions associades al consum d'energia de la xarxa. Gabriel Blejman, cap de projectes sobre canvi climàtic, assenyala que perquè l'ús de bateries sigui efectiu contra el CO2, “cal tenir molta cura en el reciclatge i tractament. Així, les bateries de plom-àcid són les úniques gestionables en el terreny local, mentre que les de liti-ió acaben sent transportades a centres gestors de França, Bèlgica o, fins i tot, de fora d'Europa”. A més a més, recalca, “la fi de vida correcta d'una bateria s'ha de traduir en el reciclatge d'un 65-75% de la matèria primera, en el desensamblatge i la fosa”.