El ‘tetris' de les mines del Bages
Un pla director urbanístic pretén ordenar i garantir la viabilitat d'un dels principals recursos naturals de la comarca
Hi ha compromís de continuïtat dels llocs de treball, directes i indirectes
No està sent senzill, però tot indica que l'activitat minera del Bages ha posat la directa cap a un futur viable i sostenible. La direcció general d'Ordenació del Territori i Urbanisme va presentar a finals del març passat les principals línies del full de ruta del futur de les mines de potassa, el pla director urbanístic (PDU) de la mineria del Bages, que està previst que s'aprovi inicialment a finals de juliol i definitivament abans que acabi aquest any, data fixada en el conveni signat el novembre del 2015 entre el govern català i l'empresa Iberpotash, concessionària de les mines.
L'objectiu del PDU és ordenar l'activitat minera a la comarca, vetllant perquè sigui una activitat sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental, i resoldre també els múltiples processos judicials que hi ha en marxa. “Des que, el 2011, Iberpotash presenta el pla Phoenix, amb el qual pretén reactivar l'activitat minera del Bages, s'endega aquest procés”, explica Agustí Serra, director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat. El pla de l'empresa concessionària tenia previst una inversió total de 520 milions d'euros en dues fases, que va quedar aturada arran d'una sentència judicial que determina que a partir del 30 de juny del 2017 no es podran fer més abocaments a l'actual runam salí del Cogulló, a Sallent.
ATURAR ELS RESIDUS.
“Anirem tancant la mina de Sallent progressivament i desenvolupant alhora la resta de mesures incloses en el PDU. Ara per ara ja està a punt d'inaugurar-se una planta de tractament de la sal que s'extreu de la mina per a la seva comercialització, i estem determinant l'emplaçament d'una segona planta, que molt probablement se situarà al terme municipal de Súria, tocant al municipi de Callús.” Serra aclareix: “Les dues plantes podran gestionar bona part de la sal que s'extreu de la mina –per cada tona de potassa se n'extreuen tres de sal–, però per anar bé en necessitaríem tres. El problema és la posterior comercialització de la sal.”
DE SALLENT A SÚRIA.
La data límit imposada per sentència per aturar l'abocament de residus al Cogulló és el principal repte que tenen totes les parts implicades, i l'hauran de gestionar amb molta habilitat perquè implica finalitzar l'abocament de residus al Cogulló a partir del 30 de juny de l'any vinent, el tancament progressiu de la mina de Sallent, la recol·locació dels treballadors, el desmantellament del dipòsit del Cogulló i el tractament dels residus salins.
ENCAIXAR LES PECES.
En aquest sentit, el PDU de la mineria del Bages aporta onze escenaris diferents, “entre els quals, amb el consens de tothom, se n'haurà de triar un o bé una combinació d'uns quants”, explica Serra. L'objectiu final és molt clar: que el procés d'extracció de la potassa deixi de produir residus en un màxim de vint anys.
Gairebé un segle d'activitat
Les mines del Bages van començar a operar fa 91 anys. Súria va ser la pionera, el 1925, seguida de Sallent, el 1932. La crisi dels anys vuitanta va impactar força negativament en la mineria i l'Estat va acabar comprant les mines de potassa. No va ser fins al 1998 que el grup ICL (Israel Chemical Ltd) va adquirir les mines del Bages i va crear Iberpotash –des del 2014, ICL Iberia Súria & Sallent– per gestionar-les. El 2008, la Generalitat va atorgar l'autorització ambiental a Iberpotash per operar a les mines, però els tribunals la van anul·lar de manera definitiva el setembre del 2015, i van instar Iberpotash a reparar els danys al medi ambient i retirar el runam salí del Cogulló, que ocupa 50 hectàrees i conté més de 40 milions de tones de sal.