Gran angular

El ‘tetris' de les mines del Bages

Un pla director urbanístic pretén ordenar i garantir la viabilitat d'un dels principals recursos naturals de la comarca

Hi ha compromís de continuïtat dels llocs de treball, directes i indirectes

No està sent senzill, però tot indica que l'activitat minera del Bages ha posat la directa cap a un futur viable i sostenible. La direcció general d'Ordenació del Territori i Urbanisme va presentar a finals del març passat les principals línies del full de ruta del futur de les mines de potassa, el pla director urbanístic (PDU) de la mineria del Bages, que està previst que s'aprovi inicialment a finals de juliol i definitivament abans que acabi aquest any, data fixada en el conveni signat el novembre del 2015 entre el govern català i l'empresa Iberpotash, concessionària de les mines.

L'objectiu del PDU és ordenar l'activitat minera a la comarca, vetllant perquè sigui una activitat sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental, i resoldre també els múltiples processos judicials que hi ha en marxa. “Des que, el 2011, Iberpotash presenta el pla Phoenix, amb el qual pretén reactivar l'activitat minera del Bages, s'endega aquest procés”, explica Agustí Serra, director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat. El pla de l'empresa concessionària tenia previst una inversió total de 520 milions d'euros en dues fases, que va quedar aturada arran d'una sentència judicial que determina que a partir del 30 de juny del 2017 no es podran fer més abocaments a l'actual runam salí del Cogulló, a Sallent.

ATURAR ELS RESIDUS.

“No fer més abocament suposa tancar la mina de Sallent. En vista d'aquesta sentència judicial, el govern decideix fer el PDU, que abasta els quatre municipis afectats per l'activitat de les mines de potassa: Sallent, Balsareny, Súria i Callús”, explica Serra. El pla inclou les mesures que es duran a terme durant gairebé tres anys, en què no es podran abocar residus, però sense aturar l'activitat minera.

“Anirem tancant la mina de Sallent progressivament i desenvolupant alhora la resta de mesures incloses en el PDU. Ara per ara ja està a punt d'inaugurar-se una planta de tractament de la sal que s'extreu de la mina per a la seva comercialització, i estem determinant l'emplaçament d'una segona planta, que molt probablement se situarà al terme municipal de Súria, tocant al municipi de Callús.” Serra aclareix: “Les dues plantes podran gestionar bona part de la sal que s'extreu de la mina –per cada tona de potassa se n'extreuen tres de sal–, però per anar bé en necessitaríem tres. El problema és la posterior comercialització de la sal.”

DE SALLENT A SÚRIA.

No es tem pels més de 4.000 llocs de treball relacionats de manera directa o indirecta amb l'activitat minera de la comarca. “Els llocs que es vagin reduint a Sallent, durant el procés de tancament de la mina, aniran incorporant-se a Súria”, assegura Serra. Per la quantitat de llocs de treball implicats en la reconversió, en el conveni signat el novembre del 2015 entre el govern i l'empresa concessionària de les mines es va acordar declarar l'activitat minera del Bages “d'interès públic i estratègic”.

La data límit imposada per sentència per aturar l'abocament de residus al Cogulló és el principal repte que tenen totes les parts implicades, i l'hauran de gestionar amb molta habilitat perquè implica finalitzar l'abocament de residus al Cogulló a partir del 30 de juny de l'any vinent, el tancament progressiu de la mina de Sallent, la recol·locació dels treballadors, el desmantellament del dipòsit del Cogulló i el tractament dels residus salins.

ENCAIXAR LES PECES.

“Hem de tenir en compte dos factors importants –puntualitza Serra–. Fins l'any 2019 o 2020 no es posarà en funcionament la segona planta de tractament de sal i, per tant, el PDU ha de donar solució als residus en el període transitori entre el 2017 i el 2020. D'altra banda, les dues plantes podran assumir dos terços de la sal que s'extreu amb les potasses. Així, el pla també haurà de determinar com es gestionarà el terç dels residus que no es tractarà a les plantes.”

En aquest sentit, el PDU de la mineria del Bages aporta onze escenaris diferents, “entre els quals, amb el consens de tothom, se n'haurà de triar un o bé una combinació d'uns quants”, explica Serra. L'objectiu final és molt clar: que el procés d'extracció de la potassa deixi de produir residus en un màxim de vint anys.

Gairebé un segle d'activitat

Les mines del Bages van començar a operar fa 91 anys. Súria va ser la pionera, el 1925, seguida de Sallent, el 1932. La crisi dels anys vuitanta va impactar força negativament en la mineria i l'Estat va acabar comprant les mines de potassa. No va ser fins al 1998 que el grup ICL (Israel Chemical Ltd) va adquirir les mines del Bages i va crear Iberpotash –des del 2014, ICL Iberia Súria & Sallent– per gestionar-les. El 2008, la Generalitat va atorgar l'autorització ambiental a Iberpotash per operar a les mines, però els tribunals la van anul·lar de manera definitiva el setembre del 2015, i van instar Iberpotash a reparar els danys al medi ambient i retirar el runam salí del Cogulló, que ocupa 50 hectàrees i conté més de 40 milions de tones de sal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.