Fins ara la banca ha tingut un pes molt important en el finançament d'empreses en l'Europa continental, on encara representa de mitjana el 70% del finançament de les empreses. Els canvis en la legislació bancària amb els acords de Basilea i els requisits de capital que impliquen poden fer que aquesta situació canviï i que el mercat de capitals es desenvolupi de forma més decidida. El referent en aquest sentit és el món anglosaxó. Als Estats Units i Anglaterra els mercats de capital estan més desenvolupats. A l'AIM, el mercat anglès referent per al Mercat Alternatiu Borsari (MAB), els inversors tenen ajudes directes per invertir en companyies que cotitzin a l'AIM. Si mantenen la inversió d'1 milió de lliures durant 2 anys tenen desgravacions fiscals, i si reinverteixen en companyies de l'AIM fins a 1 milió de lliures no tributen per les plusvàlues que s'hagin generat amb aquestes companyies. Al nostre país això no passa.

El MAB es va crear a Espanya el 2009 com a una alternativa de finançament per a les petites i mitjanes empreses. Copiant els models de mercats existents en el món anglosaxó, l'objectiu era crear un mercat de capitals que fos capaç de finançar iniciatives empresarials de creixement, ja sigui via internacionalització, llançament de nous productes o compra de companyies per augmentar la dimensió empresarial. Qualsevol d'aquestes línies pot ser susceptible de ser finançada via capital a través del MAB amb el repte sempre d'ampliar el capital social de l'empresa.

El Mercat Alternatiu Borsari aporta a la pime transparència i professionalització, introdueix rigor en la gestió, dóna valor a l'empresa per als mateixos accionistes i li dóna visibilitat davant els clients, proveïdors, entitats financeres i entitats publiques. També l'orienta cap a la consecució d'objectius, un fet destacable ja que sovint la pime es veu desbordada en sobreviure el dia a dia.

Per cotitzar en un mercat regulat com el MAB es requereix transparència. D'aquesta manera, les empreses han de tenir els comptes dels dos últims anys auditats, sigui amb o sense beneficis, així com presentar un pla de negoci revisat per un auditor reconegut. En definitiva es tracta de poder informar obertament sobre què és la companyia, el seu estat financer, qui són els seus accionistes i tota la seva història jurídica.

Tot i que no s'estableix un mínim de facturació, per atraure l'interès dels inversors és necessària una valoració de l'empresa que sigui suficientment atractiva i a la vegada prou significativa per no fer una dilució molt gran del capital.

Una altra condició és presentar una difusió accionarial mínima, és a dir, que com a mínim 2 milions del valor de la companyia ha d'estar distribuït entre diferents accionistes i que cadascun representi menys del 5%. A més, després d'entrar en el MAB es té la obligació de donar informació semestral i anual auditada.

Una petita o mitjana empresa que entri al MAB també ha de designar un assessor registrat que l'ajudi en tot el procés i que l'acompanyi mentre cotitzi. Aquesta figura de l'assessor ve a substituir el departament de relacions amb els inversors i mercats.