Ja s'ha engegat el projecte de llei del canvi climàtic, que ha de madurar al Parlament en una eina legislativa que hauria de servir d'esperó per arribar a nous paradigmes, principalment un nou model de generació i ús del recurs energètic.

El projecte de norma essencialment fixa un objectiu de reducció de gasos d'efecte hivernacle (GEH) del 25% per a l'any 2020, respecte de l'any 2020, per progressar fins a un 80% o més el 2050. Així mateix, per finançar polítiques de mitigació, inclou un impost sobre emissions de CO2 en turismes i furgonetes que emetin més de 60 grams de CO2 per km, a banda d'un fons climàtic, nodrit amb la territorialització del fons de carboni del govern estatal.

Abans d'escometre un debat que s'anuncia llarg, els grups parlamentaris expressen les aportacions que pensen abocar-hi. El diputat de Junts pel Sí i ponent de la llei en la comissió de Medi Ambient, Ferran Civit, creu, a partir del text de l'avantprojecte, que “cal armar tota una estratègia, arribar a una transició energètica amb el 100% d'energies renovables, un objectiu que és necessari també per superar la situació de dependència energètica i impulsar un sector empresarial que ara mateix no tenim. En energia, hem de ser productors i dissenyadors.” I, afegeix, “l'objectiu final ha de ser la sobirania energètica, perquè a la gent li sigui tan fàcil consumidor com generar”. Respecte del finançament de la llei, opina sobre l'impost als vehicles, que en l'avantprojecte es preveu que aporti 60 milions d'euros: “Tal com està concebut, paga tant el que tanca el cotxe com qui recorre 200.000 km a l'any.”

En nom del primer grup de l'oposició, Ciutadans, la diputada Marina Bravo troba en primer lloc que cal marcar uns objectius ambiciosos, “de reducció d'un 95% de les emissions, el 2050”. D'acord amb la idea que la norma que ha de néixer pot ser el revulsiu adequat per a un nou perfil energètic, “si el que volem és electrificar molts àmbits per reduir les emissions, hem de desenvolupar noves tecnologies, com bateries i acumuladors, i per això aquest impost de circulació és insuficient, caldrà fixar taxes en altres àmbits, com l'ús de les carreteres”. En la seva perspectiva, el canvi de paradigma que plantejaria la llei no es pot fer de forma abrupta: “Els ritmes per assolir les metes han de ser diferents segons els sectors, n'hi ha de delicats com l'agroramader, que requereixen més temps d'adaptació.” Ciutadans també se significa a favor d'una coordinació amb l'Estat per dissenyar polítiques.

Pel PSC, l'aposta és, com explica el diputat Jordi Terrades, que “la llei sigui de debò reguladora en sectors en què la Generalitat té competències, com el residencial, la mobilitat i l'industrial, perquè amb l'actual text no s'hi entra prou”. Una de les aportacions principals del grup socialista és la creació d'un comitè independent del govern, que faci diagnòstics periòdics per veure si els objectius es compleixen”. En fiscalitat, Terrades té clar que “cal fiscalitzar també les indústries, i quedar-nos només en el vehicle privat”. Té clar que la llei ha de trobar-se en algun moment amb el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, “la veritable mare dels ous. Hauríem de fer com a França, on s'ha aprovat una llei del canvi climàtic i la transició energètica”.

A Hortènsia Grau, de Catalunya Sí que es Pot, la llei tal com està li genera escepticisme: “Ha nascut coixa en no incorporar la COP 21 de París i no concretar mesures de mitigació i adaptació.” Des de la seva òptica, de les discussions ha de fructificar “un compromís d'abandó dels combustibles fòssils per fer una aposta per les energies renovables que sigui realment vinculant, i no fiar-ho tot a la voluntarietat”. Els compromisos que el seu grup vol que es posin en negre sobre blanc són un 40% de reducció d'emissions el 2020, respecte del 2005, tot fixant objectius mesurables cada dos o cinc anys, així com elevar del 20% al 30% els objectius en renovables i eficiència per al 2020. Pel que fa a fiscalitat, creu que s'hauria d'haver recorregut a eines com ara l'eurovinyeta o dissenyar impostos per a altres gasos com el diòxid de nitrogen o els gasos fluorats.

Pel PP, com diu la diputada Marisa Xandri, la mesura fiscal que proposa la llei “planteja el dubte de si és merament recaptatòria”. Tampoc no veu clar un futur de renovables: “És un discurs fàcil, però a l'hora de la veritat, posar en marxa un sistema 100% renovables és inassumible.”

Per la CUP, Mireia Boya creu que l'eina fiscal “és de mínims, quan el que caldria fer és fiscalitzar també la indústria, el port, l'agroramaderia intensiva..., dins del criteri de qui contamina paga.” El seu grup també creu que s'ha de parlar ja d'un canvi de model productiu, “créixer d'una manera diferent”, i basar el nou model energètic en les idees que “ens acostem al 100% de renovables, reforcem l'autoconsum i tanquem les nuclears”.