Pot ser que els efectes perversos que l'adquisició d'un producte financer pot provocar no es puguin arribar a concretar si hi ha transparència en la transacció i si el comprador en té una informació exhaustiva, com cobejar la nova directiva europea Mifid II, que després de diversos retards, ha de ser vigent a l'arc comunitari el 2018.

Per Albert Grau, assessor financer de l'empresa d'assessorament financer (Eafi) Argenta Patrimonios, “el que la Mifid II prioritzarà és que tothom ha de fer un exercici de transparència, així que quan un banc vengui un pla de pensions o un fons estructurat, el client haurà de saber amb claredat meridiana quina és la seva estructura de comissions.” Segons aquest expert, és clar que els “bancs no volen que tota aquesta informació aflori, i per això que ja fan grans esforços comercials per vendre tots els fons que sigui possible abans que la nova directiva s'incorpori a l'ordenament jurídic financer.”

Per la seva banda, Josep Soler, president de l'Institut d'Estudis Financers (IEF) i de l'Associació Europea d'Assessors Financers (EFPA, per les seves sigles en anglès), adverteix que a més de les directives, cal tenir en compte, en un segon nivell, el reglament, i les normes tècniques dels reguladors. “Caldrà veure si els estats membres de la UE implementen correctament la Mifid II, amb tot el rigor. Cal recordar que ara s'atorgarà una gran capacitat d'exigència als reguladors, que tindran la potestat de retirar productes financers que no compleixin les condicions de transparència.”

La Mifid II també pot sacsejar l'statu quo de l'ecosistema financer. Com informa Albert Grau, “ja estem veient com alguns bancs s'han afanyat a comprar Eafi, per la seva cartera de clients i per la seva capacitat de fer recomanacions personalitzades.” Un exemple d'aquest fenomen el tenim en la compra de Profim d'Arquia Banca, l'antiga Caixa d'Arquitectes. Alhora, podem assistir, segons aquesta previsió, al fet que algunes Eafi que gestionin un volum de certa volada -100 milions d'euros- decideixin esdevenir gestores, cosa que els ampliaria considerablement la capacitat d'actuació financera. Ja no només es tractaria de fer recomanacions, sinó que la seva capacitat d'acció s'ampliaria a la compra i venda de productes financers i la distribució de productes propis. Les possibles fusions o absorcions, caldria fer-les també per necessitat, atès que els requeriments de control intern que imposa la Mifid II, talment com els que s'exigeix a un banc, és una bona raó per cercar associacions per agafar múscul financer. Amb el nou marc que imposa la Mifid II, les gestores podrien posar-se l'uniforme de broker, i executar mandats de compra i venda de manera immediata. Val a dir que un dels punts clau de la Mifid II, el que impedirà la doble comissió, és a dir, cobrar del banc proveïdor del producte i del client, també tindrà un efecte limitador per a la petita empresa d'assessorament financer. Ara bé, si parlem de comissions, no podem obviar, alerta Grau, el risc que els bancs imposin encara més comissions per servei, a més de pel proveïment d'un vehicle financer determinat. A més, la pregunta és com els bancs podran complir el mandat de fer gestió efectiva del fons i oferir assessorament, “si la venda de vehicles la fan a l'engròs.”

Com destaca Josep Soler, amb la Mifid II, l'assessorament financer passa a una altra dimensió: “ja no n'hi ha prou de presentar al client el catàleg propi de l'entitat financera, caldrà tenir una arquitectura oberta, prou àmplia, amb informes de tots els productes.” Caldrà filar prim per escatir a quin inversor va dirigit aquest producte. “Ara el pla de pensions, fons o altres tipus d'instruments tindran instruccions d'ús, és a dir, si canvien les condicions de mercat, amb un daltabaix a la borsa, per exemple, cal comunicar-ho al client, per decidir si convé moure el capital.” La Mifid II suposarà que entre 50.000 i 60.000 professionals dedicats a l'assessorament financer de l'Estat hauran de passar per l'examen d'un certificador extern per posar a prova els seus coneixements. Però, i els demandants? Josep Soler es plany que “hi ha una gran asimetria quan parlem d'informació, ja que l'oferta té molt més coneixement de la demanda, i en la Mifid II no es diu res de com hem de millorar la qualificació de la demanda.”