La llarga temporada en què el BCE ens ha instal·lat en un preu del diner que raneja el zero i coqueteja amb tipus negatius excita, entre la banca, el malson de si algun dia caldrà pagar per prestar, amb vista a un euríbor al 0,03% negatiu.

Els experts ja s'han posat a rumiar si aquesta hipòtesi kafkiana pot fer-se realitat. D'una banda, hi ha el parer que digui el que digui l'escriptura d'una hipoteca, si la suma del diferencial a l'euríbor lliura un resultat negatiu el préstec, simplement, passa a ser un préstec sense interès, i el prestatari només hauria de tornar el capital. Altres juristes, contràriament, pensen que si hi ha revisió que dóna tipus negatius, al client se li ha de pagar, perquè no és lícit amputar del contracte la fórmula diferencial si l'evolució del mercat fixa l'obligació de marcar tipus negatius.

Segons Rafael Sambola, professor de Finances d'Eada, “tot sembla indicar que caldrà anar als tribunals, ja que si d'una banda costa d'entendre que per un servei que ofereix, el banc hagi de pagar, també és clar que la hipoteca es refereixi a l'euríbor i, a partir d'aquí, es paga.” Com diu, “des del punt de vista legal, els bancs podrien tenir les de perdre.”

Val a dir que a Europa tenim el cas de Dinamarca, on els bancs cobren a milers de deutors interessos sobre els seus crèdits hipotecaris, conseqüència directa que el banc central introduís, fa quatre anys, taxes negatives per estabilitzar la divisa. I en el nostre entorn, hi ha el cas paradigmàtic de Bankinter, que va arribar a pagar interès sobre crèdits hipotecaris vinculats amb el franc suís.

Àlex Daudén, de l'associació d'usuaris de banca Aicec -Adicae, ja adverteix que “no seran tants els casos que la hipoteca caigui a tipus negatius, en el cas dels nous contractes, perquè els diferencials són alts, i de les antigues, cal recordar que fins a 4 milions es van comercialitzar amb clàusula terra a tot l'Estat, i 800.000 a Catalunya.” Daudén creu que “tant sí com no caldria respectar els contractes i, si el banc ha de pagar, que pagui. Però el cert és que la banca sempre pot jugar a descomptar les quantitats que ha de pagar del capital pendent d'amortització del client.”

Laurent Amar, director general del comparador de productes financers HelpMyCash.com, des de la seva talaia d'observació pensa que el fet estrany que el banc hagués de pagar es podria veure en hipoteques antigues d'algunes entitats: “Entre el 2007 i el 2009, a entitats com Deutsche Bank, Banco Gallego i Banco Santander es van oferir hipoteques a diferencials entre el 0,17 i el 0,25, de manera que si l'euríbor baixés més, es podria donar el cas d'haver de pagar el deutor.” Recorda que, a Holanda, el jutge va fallar a favor dels deutors en aquesta qüestió. Tanmateix, “al nord d'Europa la regla és la regla però al sud, sempre se cerca la via per escapolir-se'n”.

Els bancs romanen una mica més tranquils ara que l'advocat general de la UE ha considerat que no hauran de tornar totes les clàusules terra, cosa que els suposa no retornar 5.000 milions. Però la incertesa del preu del diner extremament barat encara genera desfici. Fonts bancàries, però, admeten: “Ens trobem en territori desconegut, sembla que es capgiri el mecanisme creditici, com si el banc no sàpiga què fer-ne, dels seus diners, i vingui algú, el deutor, i se li pagui perquè els guardi.” Els bancs es defensen dient: “Tècnicament, un crèdit no és només prestar diners, hi ha inclòs el cost del risc i els costos operatius, d'estudiar-lo i administrar-lo.”

Val a dir que si es rebaixa l'interès dels préstecs, la banca juga amb la possibilitat, per mantenir el marge, de rebaixar encara més el dels dipòsits. Com diu Sambola, “sembla el món al revés, perdre diners amb els préstecs i guanyar-ne amb dipòsits. No és forassenyat pensar que grans empreses, per protegir la tresoreria, s'estimin més pagar per deixar diners en dipòsit al banc, el qual també paga el BCE perquè li protegeixi els actius.”