Estem molt satisfets. Un any abans ja hi havia sensacions dels directius d'algunes companyies del grup d'un cert canvi de tendència. I durant el 2013 es va anar confirmant. El més positiu de tot és que està estudiat que a Clade, com en la resta de l'economia cooperativa, el percentatge de llocs de treball que acaben sent estables i de llarga durada és més alt que en altres sectors.

Sí, perquè la indústria cultural està un moment difícil. Però no podem ser pessimistes. A la primera persona que li vaig sentir emetre un missatge d'optimisme era precisament d'una de les empreses del grup relacionada amb la cultura.

Sí. Tenim la sensació de tancar una etapa, la fundacional, que s'ha allargat i ha inclòs el període de crisi. La nova estratègia ha de passar una segona fase de creixement. I, a nivell extern, hem de fer una reflexió sobre com han funcionat les eines d'inversió que vam crear. Amb tot, l'ADN és el mateix: Clade té vocació de creixement i de contribuir a la generació de riquesa.

S'està tenint en compte. El grup creixerà a curt, mitjan i llarg termini. La intenció és reforçar els sectors en què estem i, també, entrar en algun de nou.

No som exclusivistes, però ens movem en l'entorn de les cooperatives. I, en aquest procés de creixement, anem més pel cantó cooperatiu.

Des de la fundació, en el grup s'ha donat un intercanvi molt fluid de cultura i se n'ha acabat creant una de comuna. Això s'ha fet a través de comissions estables o de grups d'interès mutu. En la nova etapa estem avançant en la incorporació d'estructures i serveis tangibles que ofereix el grup a les empreses que en formen part.

Com un refugi, no. Seria un error. És veritat que, en crisis anteriors, es creaven societats a partir d'empreses que tancaven i els treballadors cooperativitzaven. Algunes han arribat a ser emblemàtiques, però d'altres han caigut pel camí. Qui veu l'economia cooperativa com un refugi en moments de crisi s'agafa al fet que hi ha hagut històries d'èxit, però també s'han de mirar els fracassos. L'economia cooperativa és vàlida en temps de crisi i d'esplendor. El que passa és que ara, a la crisi econòmica, se n'hi ha afegit una de valors, que és més llarga i profunda. S'ha generat desconfiança envers les principals estructures de la nostra societat i tot allò alternatiu ha gaudit de més bona imatge.

No, perquè l'economia cooperativa i social és assenyada. No vol dir que una cooperativa o els seus directius no facin disbarats. Però en aquestes empreses, el capital no està en primer lloc, sinó que ho estan les persones. Això dificulta que hi hagi casos d'abús com els que hem vist en altres models empresarials. Més enllà d'això, el gran repte de l'economia cooperativa és la dimensió. El 96% de les cooperatives són petites i el 4%, mitjanes o grans. En un món globalitzat i de grans corporacions, cal potenciar el creixement de les cooperatives. Hi ha gent a qui no agrada sentir-ho, però és l'únic camí perquè aquesta economia més social, justa, democràtica i participativa es guanyi el lloc que li pertoca. Si l'economia social no crea estructures més complexes, hi haurà projectes idíl·lics i macos, però no serà una alternativa real.

Segur. En el grup ho tenim molt clar, i les empreses que en formen part viuen l'economia cooperativa sense por del creixement.

Igual que en la resta de sectors. Una empresa ofereix béns o serveis al món. Es tracta de buscar l'estructura que permeti oferir més o millors serveis al món que fins ara. Els instruments són els mateixos. Has de mirar com altres empreses creixen, i calcar models i estructures.

Això és el que diuen els detractors d'aquest model cooperatiu de creixement. Jo penso que créixer no implica perdre els valors democràtics, participatius o de lligam amb l'entorn. Si, des de l'economia cooperativa, volem jugar un paper important, necessàriament hem de créixer. Cada pas que nosaltres no fem el fa un altre. Cada servei que no presta una cooperativa d'atenció a les persones, cada plaça educativa que no cobreix una escola cooperativa, cada producte de la industria cultural que no estigui fet per una cooperativa, l'estan oferint altres empreses, amb valors diferents.

Va néixer i continua viu amb aquesta vocació de creixement. Som partidaris de l'empresa cooperativa que vol fer-se gran en tots els sentits. El fet que hi hagi casos d'èxit de cooperatives és bo per a l'economia cooperativa i social.

No som un calc de Mondragon, però sí que ha influït en el nostre naixement. Clade neix per ser un grup de referència en l'economia de base cooperativa a Catalunya i va fent camí. Però no s'ha plantejat en cap moment ser la corporació Modragon de Catalunya. Ja anirem dibuixant el nostre camí.

Al conjunt del planeta, el cooperativisme és més agrari, de serveis, i de petita manufactura. La penetració en el món industrial és molt més complicada perquè requereix una forta capitalització, i aquest ha estat sempre un dels problemes del cooperativisme. És difícil engegar un projecte que requereixi una forta capitalització amb les aportacions dels socis. Catalunya té una forta història industrial liderada per la burgesia, mentre que la societat civil, que ha tingut sempre empenta, ha omplert espais culturals, educatius o d'atenció a les persones. Seria interessant que la legislació facilités l'entrada del cooperativisme en el món industrial. És l'assignatura pendent.

Qualsevol normativa que facilita la capitalització de les cooperatives genera anticossos ràpidament. Però potser ha arribat el moment de ser cada vegada més permeables i veure que no hi ha un model, només, sinó que podríem trobar una gradació de models, entre el cooperativisme pur dels orígens fins a d'altres que estan per descobrir, que siguin democràtics i en què cada persona tingui un vot. Aquest és el tret que no s'ha de canviar. Però, a partir d'aquí, es poden facilitar models empresarials en què una forta capitalització sigui possible però que la presa de decisions no es prengui des del capital.

És el motiu fonamental que ens fa pensar així. Les empreses del grup ens sentim molt cooperativistes i creiem fermament en el model. Una cooperativa es fonamenta en les persones i la seva participació, en la presa de decisions de manera democràtica. A partir d'aquí, pots construir estructures més grans o més petites, locals o globals. Es tracta que hi hagi legislació que ho faciliti. Aquest projecte de llei no nega en cap moment el pes de l'assemblea i els seus socis en la presa de decisions sobre el futur de la cooperativa. Per mi, això és el més sagrat.

És un soci que aporta diners. I aquest valor és molt controvertit, en el nostre sector. Alguns pregunten per què cal un soci inversor. És senzill, perquè cal capital per funcionar. Una altra cosa és quines limitacions hi posa l'assemblea.

Hi ha algun altre grup nascut aquests anys. Els processos de creixement són inevitables. A més, la creació de grups i la intercooperació forma part dels principis del cooperativisme.

Clade ja ha començat la organització. Per exemple, Plana de Vic ja exporta, i això pot anar a més. Lavola ha obert una oficina a Colòmbia. I hi haurà novetats, en aquest sentit, d'alguna de les empreses del grup. Pel que fa al conjunt del cooperativisme, també necessitarà internacionalitzar-se per aquesta necessitat de ser taca d'oli. Si no, ve un altre oli i et taca a tu.