A final d'agost ens vam assabentar de la sanció milionària que la Comissió Europea va imposar contra Apple i Irlanda per haver pactat unes determinades ajudes fiscals. Sens dubte, es tracta d'una sanció històrica per dues raons: en primer lloc, per la seva quantia -13.000 milions d'euros!- i la repercussió mediàtica; i en segon lloc, perquè posa damunt la taula el debat fiscal, clau per l'existència d'un projecte sòlid en la UE.

La situació és relativament fàcil d'entendre: Apple, una companyia americana que aporta a Irlanda més de sis mil llocs de treball -a més de l'ocupació indirecta- i que ha fixat en aquest país la seu dels seus negocis a Europa, va pactar amb Hisenda -tax ruling- per tal de reduir la seva factura fiscal. Cal dir que els tax rulings no són il·legals; es tracta d'un mecanisme mitjançant el qual un contribuent demana que l'administració li doni una resposta formal i per escrit de com s'ha d'interpretar la legislació tributària en el seu cas concret, per tenir una resposta vinculant amb relació a Hisenda. El problema, com assenyala la Comissió, és quan aquest mecanisme deixa de buscar la seguretat jurídica per al contribuent i esdevé un atorgament discrecional de beneficis fiscals a companyies concretes per part de l'Estat, cosa que constitueix el que en termes jurídics es coneix com “ajudes d'estat”, taxativament prohibides per la normativa europea.

Més enllà del cas particular d'Apple, la notícia reobre el debat fiscal europeu atès que la Comissió ha estat mirant cap a una altra banda. Per què es permet que el tipus general de l'impost sobre societats irlandès sigui del 12,5% quan el tipus mitjà a la resta de la UE és d'un 25%? No és un desavantatge competitiu de primer ordre perquè implica deslocalitzacions per motius fiscals, pèrdua de recaptació i llocs de treball, per exemple?

En ple Brexit, i amb el risc d'altres avisos de sortida, seria desitjable que la UE fixés d'una vegada les línies de l'harmonització fiscal, que és el camí per construir una UE més igualitària. Paradoxes, potser també és Apple qui ha provocat que la UE faci un plantejament rupturista i que innovi en el seu plantejament fiscal que ja està obsolet.