Des dels anys noranta ha fet fortuna a Suïssa un terme per designar un seguit de cantons (regions) del país que sistemàticament rebutgen qualsevol iniciativa d'obertura. En concret, els cantons centrals de parla alemanya de la Confederació Helvètica han fet valer el seu pes als freqüents referèndums suïssos per rebutjar, entre d'altres, l'entrada a l'Espai Econòmic Europeu en dues ocasions (la zona de lliure comerç entre la UE i l'EFTA). Des de les regions més urbanes del país, sobretot les francòfones, s'estengué la seva qualificació com a Neinsager, “aquells que sempre diuen no”.

Darrerament proliferen també arreu d'Europa els Neinsager, una tendència contra l'obertura comercial que defensen tant els nous moviments d'esquerra popular, com els conservadors partits de dreta neofeixista. Segurament el rebuig als acords amb els EUA (TTIP) i Canadà (CEPA) és un dels pocs arguments comuns que comparteixen, per exemple, Podemos a Espanya i el Front National a França. És, però, sorprenent que en cap moment se superi el terreny ideològic per fer un debat profund i tècnic sobre una qüestió molt important per al futur de les nostres economies.

Amb els aranzels duaners situats a una mitjana del 4% a àmbit mundial, l'única manera d'obrir mercats és avui dia debatent sobre temes polèmics i sensibles com les normes tècniques, els estàndards de producte i les múltiples barreres no aranzelàries. És cert que l'obertura salvatge i immediata pot provocar efectes negatius sobre aquelles economies, com l'europea, més regulades i petites, i, per tant, menys competitives. Per exemple, una petita empresa catalana del sector químic es podria trobar davant una allau de productes competidors americans, que compleixen normes menys estrictes que la feixuga i costosa normativa REACH a Europa.

L'obertura als mercats nord-americans és, però, l'única alternativa que queda per ampliar mercats des d'Europa, amb una OMC aturada i una Xina cada cop més poderosa a l'Àsia-Pacífic, on ha signat ja nombrosos acords comercials. Un espai comercial Europa-Amèrica del Nord seria una lògica ampliació del que ja existeix entre la UE i l'EFTA. Aquesta ampliació s'ha de fer, però, de manera ordenada, gradual i protegint els interessos dels nostres empresaris. De poc serveix dir sempre que no, si no s'ofereixen alternatives de creixement i ocupació.