En l'ecosistema econòmic actual, l'aposta del BCE per una política de tipus d'interès baixos esdevé fonamental per a la reactivació i l'estabilització de l'economia europea, ja que l'abaratiment del crèdit bancari estimula l'activitat econòmica i encoratja les empreses a demanar finançament bancari per poder portar a terme els seus projectes. Addicionalment, uns tipus d'interès baixos permeten que els països europeus amb una taxa d'endeutament més altes -com és el cas d'Espanya- compleixin més fàcilment les seves obligacions a l'hora de reduir dèficit públic.

En aquest sentit, si bé aquestes dues raons es poden considerar d'un gran interès públic, aquesta política també ha portat, com a conseqüència, un augment del volum de préstecs bancaris amb un alt grau de palanquejament, és a dir, amb una relació entre el risc i la rendibilitat molt altes, en operacions de finançament d'empreses amb un volum de deute molt per sobre dels seus recursos econòmics o, dit d'altra manera, allunyat d'una possibilitat real de retorn.

Des del punt de vista del BCE, l'augment descontrolat d'aquest tipus d'operacions i la seva estandardització pot comportar, de mitjan a llarg termini, un risc molt important de cara a l'estabilitat i solvència dels bancs europeus. Per aquesta raó, l'òrgan supervisor del BCE, l'anomenat Mecanisme Únic de Supervisió (MUS), ha plantejat l'establiment d'una limitació al nivell de palanquejament de les operacions de finançament bancari en funció de la situació econòmica de l'empresa o projecte a finançar, i ho ha fet segons diverses fórmules que tenen en compte indicadors com ara l'Ebidta -l'acrònim anglès de beneficis abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions.

Tot i que de moment només es tracta d'un document obert a consulta i es desconeix si finalment s'acabarà adoptant com a norma definitiva, s'ha de dir que l'establiment d'aquesta limitació bancària persegueix, per una banda, limitar l'endeutament bancari i reduir la taxa de morositat del crèdit actual; i per l'altra, deixar als anomenats mercats el finançament de projectes empresarials que necessitin un grau més alt d'endeutament palanquejat, tot protegint la banca tradicional del risc propi d'aquest sector. Aquest nou escenari reforçaria la posició de l'anomenat shadow banking, el mercat de crèdit paral·lel a la banca, que està format per tota mena d'agents com ara fons d'inversió, àngels inversors, inversors particulars, plataformes de finançament col·lectiu, etc.

No obstant això, encara queda veure com reaccionarà el lobby bancari a la rigidesa d'aquesta normativa si és que finalment s'acaba adoptant en els termes plantejats, i quins canvis poden afectar en el mercat del crèdit europeu en el curt i mitjan termini.