Una reforma fiscal d'última hora
El 3 de desembre passat el govern ens va sorprendre amb la publicació al BOE del reial decret 3/2016, que introdueix una sèrie de reformes fiscals in extremis per cap d'any, tot just un mes abans del tancament de l'exercici fiscal 2016. Sorprenentment algunes d'aquestes mesures tributàries d'última hora tenen com a particularitat el seu caràcter retroactiu; és a dir, afecten íntegrament tot l'exercici fiscal actual, encara que han estat aprovades a final d'any. Pel que fa a les principals reformes introduïdes per l'esmentat reial decret, cal destacar, en primer lloc, la prolongació de l'aplicació de l'impost sobre el patrimoni per a l'exercici 2017 (a Catalunya el mínim exempt a partir del qual s'ha de pagar l'impost és de 500.000 €). Alhora, també s'han introduït, amb caràcter retroactiu per a tot l'exercici 2016, limitacions més restrictives a la compensació fiscal de bases imposables negatives derivades de pèrdues acumulades d'exercicis anteriors, que varien en funció de si es tracta d'una gran empresa o d'una pime, atenent al seu volum de facturació. Cal destacar també com a novetat a tenir en compte a partir de l'exercici 2017 la no-deductibilitat de les pèrdues generades per la venda de participacions en entitats participades.
Sens dubte, la retirada de tots aquest beneficis fiscals busca augmentar la recaptació, amb vista a les mesures d'ajust i reequilibri pressupostari que el govern ha de dur a terme properament.
En aquest sentit, cal remarcar especialment la modificació consistent en el tractament fiscal del règim de les pèrdues derivades de la depreciació i deteriorament de la cartera de participacions, és a dir, de les inversions de la societat en el capital d'altres societats. Si bé fins a l'any 2013 es permetia la deducció per les pèrdues estimades en les inversions en cartera, de tal manera que si el valor de la cartera decreixia es podia deduir l'esmentada pèrdua de valor fins a la seva recuperació, a partir d'ara la norma obliga les societats acollides a aquest benefici fiscal a reintegrar-lo progressivament durant els següents cinc anys a la seva base imposable, és a dir, a tornar els diners que s'ha deduït en aplicació d'una norma legal vigent.