Prendre posicions en la Cuba emergent
De mica en mica, l'illa del Carib avança en l'obertura del seu mercat a la inversió exterior. El nou model econòmic i comercial que ja es percep ofereix oportunitats tant com a destí d'exportacions com per engegar negocis en el país
Les noves reformes donen garanties a la inversió i la propietat privada
Catalunya i Cuba van signar per primera vegada un acord comercial, a finals de novembre passat, amb l'objectiu d'intensificar les relacions comercials entre els dos països. Aquest acord serà un dels eixos de la nova relació comercial segons la qual Cuba facilitarà informació a Catalunya sobre les oportunitats d'inversió que presenta el territori amb l'objectiu d'impulsar l'arribada de noves empreses catalanes a l'illa i fomentar la inversió catalana al país. L'acord es va signar a la seu de la Cambra de Comerç de Cuba, en el marc d'una missió empresarial i institucional a l'illa caribenya i Panamà, organitzada per Acció, l'agència per a la competitivitat de l'empresa del govern català, i el Port de Barcelona. En la missió hi van participar una cinquantena d'empreses dels sectors agrícola, biofarmacèutic, d'alimentació, turisme, infraestructures, logístic i de residus, que van assistir a les 300 reunions amb diverses companyies locals.
“Des del 2011, Cuba està duent a terme un procés de transformació i reformes econòmiques, implementant centenars de mesures destinades a obrir espais de negoci i atreure inversió estrangera”, explica Anna Ayuso, doctora en dret internacional públic i investigadora sènior del Cidob per a l'Amèrica Llatina. Són els primers passos d'una tímida obertura del mercat cubà a l'exterior, amb exempcions fiscals per a les empreses estrangeres que s'instal·lin a l'illa, millores en la contractació laboral i un llarg etcètera, encotillats encara en un mercat regulat i controlat per les institucions estatals. “Mai no tindràs la propietat de les inversions perquè el que fa el govern és concedir-te una concessió, com tampoc no podràs invertir en allò que vols sinó que l'Estat et donarà permís per fer-ho en allò que creu que l'illa necessita. Hi ha unes línies prioritàries i, si vols invertir, hauràs d'adaptar-te”, comenta Ayuso. Tot i tenir en compte aquestes peculiaritats, “perquè és un estat sense divisió de poders”, Ayuso assegura que “les noves normes són molt garantistes”.
Cuba necessita inversió. Veneçuela ja no li proporciona tot el petroli que necessita. Durant el primer semestre del 2016, Caracas va reduir un 20% els enviaments de cru i productes refinats a l'illa. Aquesta situació, a la qual s'ha d'afegir la baixada del preu del petroli i una recessió en el creixement previst, ha posat el règim en una situació econòmicament delicada. L'obertura del mercat que li ha de permetre l'ingrés de divises és, ara per ara, una qüestió vital per a la seva supervivència. “És un mercat verge que creixerà. Tenint en compte que hi ha moltes barreres burocràtiques, però que és molt difícil que es produeixi un daltabaix en la seva política econòmica, és un bon moment per situar-se a l'illa. Tenen pressa perquè hi vagin inversions”, assegura Ayuso.
Urgeix la inversió.
Els projectes d'inversió es defineixen en forma de partenariat amb les institucions cubanes, i les noves mesures engegades pel govern han introduït millores per al capital estranger, “que actualment ja pot superar el 49% de la inversió total, i això significa que l'accionista majoritari, ara mateix, ja pot ser un inversor estranger”, comenta Pujol, que puntualitza, però, que “això no vol dir que la manera de fer negocis canviï d'un dia per l'altre, perquè és un règim de planificació centralitzada i el 90% de l'activitat de l'illa passa, d'alguna manera, per una estructura que té a veure amb l'Estat”.
El sistema polític no ha variat, “però el que és evident és que hi ha un interès del règim d'obrir al capital estranger més oportunitats perquè s'estableixi a l'illa, actualitzi la infraestructura productiva i aporti coneixement nou”, afirma Pujol.
Entrar en un mercat regulat com el cubà requereix “paciència i recursos”, apunta el director de l'oficina d'Acció. Explica que “el procés d'implantació d'un negoci o la generació d'un acord comercial passa per tota una sèrie de registres o procediments que encara deriven d'una manera de fer centralitzada. L'estat, a través d'institucions i ministeris, recopila les necessitats de la societat cubana i les canalitza a través d'un conjunt d'operadors autoritzats per connectar l'oferta exterior amb les necessitats de l'illa”.
Cartera anual.
Destaca un altre instrument que cal conèixer: la cartera d'oportunitats d'inversió, que es presenta anualment en el marc de la Fihav, la Fira Internacional de l'Havana. “La cartera presentada l'octubre de l'any passat constava de 395 projectes multisectorials ja definits i conceptualitzats, delimitats des d'una perspectiva d'inversió, amb tots els detalls de les xifres i la localització.” Pujol puntualitza, però, que “això no vol dir que no puguis presentar una proposta pròpia que, de ben segur que serà escoltada i analitzada, però l'estat facilita a l'inversor estranger projectes concrets”.
Des de l'oficina d'Acció, “ajudem a entendre el mercat cubà, intentem identificar oportunitats, contactant amb els operadors locals, les institucions públiques que organitzen les necessitats de l'illa, oferint instruments perquè les empreses catalanes comencin a trepitjar el terreny”, explica Pujol,
El turisme és el primer generador de divises per a l'illa i un dels sectors que el règim vol actualitzar. “Molts dels projectes en cartera i les oportunitats d'inversió estan enfocats a la gestió d'infraestructures turístiques, tant per establir operacions hoteleres com de restauració”, comenta Pujol.
La vella Havana.
I el turístic és un sector que arrossega moltes altres activitats. Com comenta Pujol, “des del sector alimentari a la tecnologia, passant per la rehabilitació, perquè la ciutat vella de l'Havana és un dels grans atractius i un dels motors d'aquesta capacitat turística de l'illa i requereix tot tipus d'actuacions”. En aquest sentit, apunta, “a Catalunya tenim indústria auxiliar de la construcció, de la rehabilitació, materials de construcció, artesans internacionalitzats que ofereixen productes de qualitat, entre altres. Són vetes de mercat que poder ser interessants per als especialistes catalans”. Altres àmbits que ofereixen oportunitats de negoci s'emmarquen en l'actualització dels sistemes industrials, productes agrícoles, noves fonts d'energia, enginyeries i biotecnologia i ciències de la salut.
Camí obert.
Cal aprofitar el moment que ofereix el mercat emergent cubà. “Catalunya està connectada amb Cuba, i Cuba ho sap i li agrada”, rebla Pujol.
Recerca conjunta amb BioCubaFarma
La biotecnologia i les ciències de la salut és el segon sector en volum d'ingressos per divises a Cuba. Representants del consorci BioCubaFarma, que agrupa empreses biotecnològiques i farmacèutiques, amb 21.600 treballadors, 61 instal·lacions productives, 525 medicaments registrats, que exporta a 48 països i que lidera l'estratègia sectorial a l'illa, es van reunir amb empreses catalanes, presents a la missió d'Acció que va visitar Cuba el novembre passat. “Estan molt interessats a connectar-se amb l'ecosistema d'empreses i institucions de transferència tecnològica, universitats i departaments de recerca i investigació catalans”, assegura Antoni Pujol, director de l'oficina d'Acció a Panamà, Amèrica Central i Cuba. La trobada entre actors del sector dels dos països va fer possible, segons Pujol, “definir una àncora que permetrà arrencar unes relacions que esperem que siguin continuades, a través de la signatura d'un conveni entre la Generalitat i BioCubaFarma, per definir projectes de recerca conjunta”.