Hisenda i l'IVA dels impagats
L'impost sobre el valor afegit (IVA) és un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzades per empresaris, de manera que en cadascuna de les fases només recaigui sobre el valor afegit en la mateixa, per a això es descompta l'impost suportat en les compres. De manera que l'IVA grava els actes de consum i està suportat pel consumidor final, ja que sobre aquest recau el pagament de l'impost.
El funcionament de l'IVA és relativament senzill: cadascuna de les empreses de la cadena de producció d'un article o la concessió d'un servei afegeix l'IVA per la seva participació i és el consumidor final qui ha de fer front al valor agregat. Per això, les empreses podran reemborsar-se les quotes de l'IVA suportat en les compres de productes i serveis necessaris per desenvolupar la seva activitat.
El problema sorgeix quan es produeix un impagament. Si el creditor no aconsegueix cobrar una factura, ha de liquidar a Hisenda la quota impositiva repercutida, encara que mai aconsegueixi cobrar el seu crèdit. Per tant, en cas que una factura sigui incobrable, de moment el proveïdor ha de pagar de la seva pròpia butxaca la quota de l'IVA reportada, impost que, en teoria, hauria d'haver abonat el deutor. Puc assegurar que no m'he trobat amb cap morós penedit que almenys aboni al seu creditor la quota de l'IVA de la factura impagada, amb la finalitat de pal·liar el perjudici que li ha causat pel fet de no complir amb la seva obligació de pagament; al cap i a l'últim, al deutor no li costaria gens abonar l'IVA al creditor, ja que recupera l'import del tribut mitjançant la deducció de la quota d'IVA suportada.
D'aquesta manera, el pobre creditor, damunt que no cobra, ha de pagar com una penalització a Hisenda en forma de liquidació forçosa en la caixa de l'administració tributària de l'IVA reportat en la factura, la qual cosa perjudica encara més la seva fràgil tresoreria.
Criteri de meritació.
Per recuperar la quota d'IVA, el creditor no pot procedir directament a la rectificació de la quota impositiva repercutida mitjançant una factura rectificativa, i a compensar l'IVA liquidat a Hisenda, com ocorre en els altres casos previstos en l'article 80 de la llei de l'IVA. A conseqüència d'aquesta disposició legal, el creditor està obligat a complir amb una sèrie de requisits formals –molt exigents i amb terminis peremptoris– si vol aconseguir la reducció de la base imposable i la rectificació de la repercussió de l'IVA en la factura emesa; requisits indispensables per obtenir la compensació de la quota de l'IVA en la corresponent autoliquidació. Aquest mecanisme fiscal és pervers, ja que, si el creditor no tramita la reducció de la base imposable, remetent la corresponent factura rectificativa al destinatari de l'operació, i aconsegueix de facto una inversió del subjecte passiu, el deutor haurà de reintegrar a Hisenda la quota de l'IVA que s'ha deduït. En cas que el creditor no tramiti la compensació de l'IVA, el morós s'enriquirà injustament i de manera definitiva, amb la quota de l'IVA que s'ha embutxacat.
Actualment, les condicions i tràmits exigits al creditor per reduir la quota imposable i compensar l'impost liquidat a Hisenda són encara una carrera d'obstacles. En particular, quan el morós no ha estat declarat en concurs, el creditor està obligat a realitzar una sèrie de complexos tràmits i gastar força diners en reclamacions judicials o notarials amb la finalitat de complir les disposicions legals per reduir la base imposable i sol·licitar la compensació de l'IVA.
Com a conclusió, quan es produeix un crèdit impagat, el sofert creditor ha de pagar els plats trencats i el morós no només surt airós, sinó que a més treu profit gràcies a la deducció de la quota de l'IVA. El legislador hauria de prendre bona nota d'aquesta situació kafkiana i injusta, i si realment l'Estat vol fomentar l'emprenedoria cal canviar la llei de l'IVA perquè els proveïdors impagats, a més de cornuts, no es vegin, damunt, apallissats pel sistema fiscal.
