Estem en una època en què massa sovint ens volen fer creure que hi ha molts reis que vesteixen teixits de luxe que només veu la gent molt intel·ligent, i malauradament també el món de la innovació pateix d'aquest mal i es venen molt cars projectes que al final serien sopars de duro. Darrerament hem conegut el cas de Juicero, una companyia que ha rebut inversions per 120M d'euros per desenvolupar una màquina de fer sucs de fruites amb un model de negoci similar al de les càpsules de cafè, que difícilment podrà recuperar les inversions amb un producte excessivament car i que, pel que sembla, no funciona millor que els sistemes tradicionals d'esprémer les fruites. Així entre nosaltres, el tema de les càpsules de cafè també tindria una economia molt discutible per al consumidor (i per al medi ambient)... però en fi, ja està fet. En un sentit més genèric, el debat seria si totes les innovacions que estan recaptant milions realment valen les valoracions que els inversors estan acceptant. Tot i que això és sempre molt opinable i que els inversors són molt lliures de fer el que vulguin amb els seus fons, la veritat és que personalment em sembla molt diferent dissenyar un cotxe elèctric i autònom a una xarxa de cotxes compartits a baix preu, i que desenvolupar productes per tractar malalties greus com el càncer o l'Alzheimer és diferent a muntar una web de pisos de vacances. D'entrada l'esforç i el risc tecnològic que es requereixen per als primers és molt més rellevant que per als segons models, però si parlem en termes estrictament de rendiment econòmic, és evident que és més fàcil copiar molts models de l'anomenada economia col·laborativa que els que requereixen alts nivells de recerca per al seu desenvolupament: l'únic argument a favor dels projectes de l'economia social és la força de la seva marca i la prevalença al mercat... però això, tots sabem que pot canviar. Finalment dir col·laborativa a certa economia que precaritza el treball, baixa els salaris i s'aprofita de l'atomització dels clients per no pagar els corresponents impostos, em sembla una broma molt discutible. I en fi, crec que de tant en tant estaria bé que algú comenti que segons quin vestit no el veu, malgrat el risc de semblar que fa massa temps que no ens graduem les ulleres.