DE MEMÒRIA
La nova economia d'Estanislau Ruiz i Ponsetí
La Nova Economia fou el primer intent de bastir un socialisme competitiu en una economia industrial urbana avançada
El 29 de maig del 2017, a l'Associació/Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, un Record i homenatge a Estanislau Ruiz i Ponsetí (Maó, 1889-Mèxic DF, 1967) amb motiu dels 50 anys de la seva mort. Als anys 1970, el model de la Nova Economia elaborat per l'enginyer industrial (i matemàtic) Estanislau Ruiz i Ponsetí (i pels altres membres del Consell d'Economia de Catalunya, és clar) va començar a ésser conegut per un grup de joves economistes que es donaria a conèixer publicant un llibre col·lectiu: Economia crítica: una perspectiva catalana (Barcelona, Edicions 62, 1973).
Ruiz i Ponsetí havia mort a Mèxic el 1967. Els seus articles, les seves intervencions als plens del Parlament de Catalunya i els seus llibres, es podien llegir a algunes de les biblioteques de Barcelona. Vam aconseguir unes fantàstiques fotos seves. Manuel Ibáñez-Escofet, director de Tele-exprés, per il·lustrar un article de la secció d'economia, va publicar una foto familiar d'un dinar a la casa mexicana de Ruiz i Ponsetí, amb una taula que feia goig. Al damunt del bufet, al costat d'altres objectes, un bust de Vladimir Ilitx Ulianov, Lenin, l'impulsor de la NEP, la política econòmica que, segons Ruiz i Ponsetí, inspirava la Nova Economia.
El model elaborat el 1936 pel Consell d'Economia de Catalunya era un model innovador, que es basava en una diversificació de les formes empresarials, en un cert control sobre els fluxos financers i en la municipalització de les finques urbanes dites lucratives.
Els tipus d'empreses del model eren: 1) Les empreses de menys de 50 treballadors i les cooperatives seguien com abans. 2) Les grans empreses, de més de 100 treballadors, passaven a ésser propietat del col·lectiu que en formava part. Però el 50% dels seus beneficis anaven a un nou banc: la Caixa de Crèdit Industrial i Comercial, que estava codirigida pels sindicats i la Generalitat, 3) A les empreses entre 50 i 100 treballadors, per un referèndum intern es decidia si seguien com abans o es col·lectivitzaven. 4) Algunes empreses metal·lúrgiques i químiques serien nacionalitzades car es reconvertirien en fàbriques de la indústria de guerra. 5) Alguns importants serveis públics (aigua, electricitat, tramvies) serien municipalitzats. 6) Els sindicats agraris, les cooperatives que tenien com a socis les empreses familiars agràries i que s'ocupaven de comprar llavors, adobs, pesticides, etcètera, i de comercialitzar els productes agraris, es generalitzarien: tots els pagesos havien d'integrar-se a un sindicat.
Les finques urbanes dedicades al lloguer passaven a ésser municipalitzades. El nou lloguer (definit per la superfície de l'habitatge i la amplada del carrer) es pagaria a les noves Caixes Immobiliàries Municipals. Els antics propietaris serien indemnitzats, amb un topall.
La Nova Economia fou el primer intent de bastir un socialisme competitiu en una economia industrial urbana avançada.
L'empresari
L'enginyer Estanislau Ruiz i Ponsetí va treballar –primer a Barcelona i després a Mèxic DF- com a directiu d'empreses editorials de llibre tècnic i, paral·lelament, va crear empreses de la indústria de l'alimentació. A Catalunya, al 1920, va produir Lardina, mantega de coco, i amb copra importada de Filipines, un aliment per a animals: Kokofarin. A Mèxic, una granja avícola: la Granja Menorca. Als 70 anys, l'endemà de la revolució cubana de 1959, va anar a l'Havana i va oferir els seus serveis als nous governants.
