L’any 2012, Catalunya, com moltes altres comunitats de l’Estat espanyol, va deixar de finançar-se als mercats del deute. L’economia de la zona euro patia una recessió severa, la prima de risc d’Espanya s’enfilava per sobre dels 630 punts i els tipus d’interès als quals les comunitats podien obtenir crèdit —encara més alts que els d’Espanya per la seva condició d’ens subestatals— van esdevenir desmesurats i inassolibles. A la tardor d’aquell any va néixer el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), un instrument mitjançant el qual el Tresor espanyol finançava les comunitats a través de préstecs amortitzables a 10 anys. Des d’aleshores, el FLA s’ha reeditat en cinc ocasions més, i la Generalitat ja ha abonat a l’Estat més de 1.500 milions d’euros en interessos.

D’un temps ençà, per raons de distinta naturalesa, hi ha un cert consens al voltant de la idea que el FLA s’hauria de suprimir. D’aquesta opinió és, per exemple, el president de l’Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (Airef), José Luis Escrivá, que fa uns mesos demanava la “desaparició progressiva” del FLA i la reforma del model de finançament autonòmic, responsable de facto dels dèficits de Catalunya i d’altres comunitats.

Afortunadament, la conjuntura actual és molt diferent de la del 2012, gràcies a l’estabilitat de la prima de risc i a l’òptima evolució del PIB. Amb una economia a l’alça i un dèficit públic sota control, arriba el moment que Catalunya comenci a preparar el seu retorn als mercats del deute. Més enllà dels arguments econòmics, s’imposa una raó lògica: com més temps romanguem fora dels mercats, més ens costarà tornar a entrar-hi.

Com ho hem de fer? D’entrada, trobant els instruments d’endeutament més adients. O dissenyant-los: abans de la crisi, Catalunya era un dels emissors autonòmics més actius i innovadors en els mercats financers, amb programes anuals de subhastes regulars a curt i llarg termini, i fins i tot un programa d’emissió de valors cotitzats a la Borsa de Luxemburg.

En segon lloc, els inversors han de tenir al seu abast tota la informació pressupostària i financera necessària per valorar la solvència de la Generalitat, el gruix de la qual ja es pot consultar al web del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. Aquesta tasca informativa inclou els contactes amb agents inversors, que també hem endegat.

Lògicament, si Catalunya esdevé un estat independent la seva situació financera serà molt diferent de l’actual. Tanmateix, sigui quin sigui l’escenari futur, l’objectiu sempre ha de ser el mateix: garantir que la Generalitat emeti deute en les millors condicions possibles. Avui, això passa perquè el govern espanyol ho autoritzi, ja que tota operació d’endeutament requereix el seu permís. El secretari d’estat de Pressupostos, Alberto Nadal, reconeixia el maig passat que el FLA era una mesura transitòria i que les comunitats haurien de retornar en algun moment a la “normalitat” dels mercats. Esperem, doncs, que en aquest trànsit cap a la normalitat el govern espanyol actuï amb pragmatisme i responsabilitat.