El procés que viu Catalunya arriba al seu final. Una destinació que per a uns serà un xoc de trens en tota regla i per a altres serà haver perdut una oportunitat definitiva de trobar l’encaix entre Catalunya i l’Estat espanyol. Sigui com sigui, la realitat és que l’1-O passat es va fer un referèndum en què van votar més de 2.280.000 persones malgrat la violència exercida per la Guàrdia Civil i la policia espanyola. I si no hi va haver més garanties i participació va ser per culpa de les hostilitats del govern de l’Estat, que, per cert, ha tingut més de sis anys per negociar i ajudar a trobar una solució. Dit això, ara la societat i el món de l’empresa viuen un moment de tensió davant els esdeveniments d’alta volada que esdevenen cada dia. Hi ha incertesa, inquietud i temor, sobretot pel fet de no saber com acabarà tot plegat: si hi haurà declaració unilateral d’independència o si s’aplicarà l’article 155, que ben pocs en sabem les conseqüències, però que encara tensarà més les cordes. Però si hi ha una cosa evident és que la societat està mobilitzada i surt al carrer i fa aturades massives de país per mostrar la seva opinió, que majoritàriament dona suport al mandat del Parlament de Catalunya.

Mentrestant BancSabadell i CaixaBank anuncien que traslladaran la seva seu social a Alacant i València, respectivament. No abandonen Catalunya, només prenen aquesta decisió, de manera temporal, per defensar els interessos de les seves empreses. Cal dir que els treballadors, les oficines i els serveis centrals continuen aquí. Cal respectar la decisió, sobretot, perquè si Catalunya esdevé independent, llavors caldrà tenir una seu al nou país i una altra al que quedi d’Espanya. Segurament altres empreses anunciaran que també volen traslladar la seu social. Són actuacions previsibles davant d’uns fets de molt pes que no passen cada dia. A tall informatiu cal saber que el 31 de desembre del 2016 a Catalunya hi havia 606.512 empreses actives. Els empresaris no volen inestabilitat i demanen rigor jurídic. Però també és veritat que el procés s’ha fet a Catalunya d’una manera impecable, democràtica i mai utilitzant la força, al contrari, amb la rialla a la boca. La mediació és una via que cal potenciar.