Un mes. El compte enrere s’ha activat i aquest és el temps que tenen els grups independentistes per posar-se d’acord per investir president de la Generalitat, després que divendres Mariano Rajoy fixés per al 17 de gener el ple de constitució del Parlament. Els terminis legals estableixen deu dies hàbils després com a màxim per convocar el ple d’investidura, fet que situa la data límit el 31 de gener, que s’allargaria fins al 2 de febrer –quan amb majoria simple n’hi hauria prou– si cap candidat assolís la majoria absoluta el 31. Això si no es vol que passi com en l’anterior legislatura, quan el termini llavors es va allargar dos mesos –ara s’aniria fins a principi d’abril– i va anar d’unes hores, abans Artur Mas no fes el pas al costat, que automàticament no es repetissin eleccions.

Aquest cop el problema no rau en qui ha de ser president, sinó en com. El candidat que ha guanyat en el bloc independentista i hi suscita el ple consens és el president legítim, Carles Puigdemont, però les incògnites, i els debats partidistes, apareixen quan s’analitza el com: com tornarà de Bèlgica per prendre possessió sense ser detingut o fins i tot com exerciria després des de la presó o l’exili. Tot i que un dels seus homes de confiança, Jordi Turull, deixava la porta oberta aquesta setmana a una investidura via telemàtica –en què Puigdemont presentaria candidatura i seria elegit a distància–, l’opció està gairebé descartada pels dubtes legals que comporta i l’exposició de la mesa a nous recursos al TC si es modifiqués el reglament o simplement interpretés de l’actual que es pot escollir així. I fins i tot el republicà Gabriel Rufián ho ha dit: “No es pot tenir president i govern per Skype.” Els seus advocats analitzen diversos escenaris, entre els quals hi ha el retorn per declarar “voluntàriament” al Suprem i donar a entendre així que no existiria risc de fuga, i que per tant no hi hauria motiu per posar-lo a la presó. Una argumentació, això sí, calcada a la dels consellers Forn o Borràs, que no els va estalviar la mesura.

Les converses formals es van encetar dimecres, tot i que tocant sobretot aspectes en què ja estaven d’acord: que cal revertir la intervenció i fer pressió perquè surtin els presos i tornin els exiliats. Fora d’això, les posicions de partida, sense que s’hi hagi entrat a fons encara, han fet evident que no serà tan fàcil arribar a l’acord. ERC té pressa per no allargar el 155, i ja vol negociar la qüestió de la presidència. I dona suport a Puigdemont, sí, però expressa molts dubtes sobre si serà realment viable. I aquí no té problema per llançar el seu pla B: Oriol Junqueras, que, si segons la lògica de JxCat és vicepresident legítim, ha de ser el relleu natural si Puigdemont no pot ser o exercir com a president. És clar que Junqueras és a la presó, tot i que el dijous 4 de gener el jutge Llarena tornarà a avaluar el cas i el podria deixar en llibertat sota fiança. Això seria clau, diuen els republicans, per saber si tenen una altra carta de pes per posar sobre la taula, i per això fins llavors, i de fet segurament fins passat festes, difícilment s’avançarà en cap negociació. A més, dijous següent, dia 11, el mateix jutge té vista per als altres tres presoners polítics (el conseller Joaquim Forn i els Jordis), i Sànchez és el segon de la llista de Puigdemont, i per tant un altre pes pesant que pot intervenir en les converses.

Mentrestant, JxCat –tal com repetia ahir la diputada electa Elsa Artadi– no preveu cap més opció que no sigui restablir el govern, i passa la pilota a l’Estat perquè ho permeti. I mentre pressiona perquè es mogui, de moment vol cenyir les converses estrictament a la primera prova que cal superar el dia 17, quan s’ha d’escollir la mesa i la presidència del Parlament. La composició de la mesa segurament variarà, ja que els comuns hauran de cedir el seu representant a Cs (tot fa pensar que n’hi tindrà dos, igual que JxCat i ERC, per un del PSC), que ahir continuava reclamant la presidència en el que és tot un brindis al sol. Aquí la candidata amb més consens és la de Carme Forcadell, però la justícia l’analitzarà amb lupa a cada acció i per això encara sospesa si vol continuar.

Perquè pugui repetir majoria independentista, en tot cas, la mesa la voten els diputats, i dins d’aquest bloc n’hi ha vuit que són a la presó o a l’exili: Puigdemont, Junqueras, Sànchez, Forn i els quatre consellers a Bèlgica. La primera gran decisió serà què fan, perquè si agafen l’acta però almenys tres aquell dia no poden ser al Parlament, la mesa serà unionista, un fet que dificultaria molt qualsevol tramitació posterior de la majoria republicana. El marge de la majoria és exigu, tot just dos diputats, i és probable que alguns hagin de cedir abans l’acta de diputat. Encara hi ha cartes per descobrir, però el temps ja corre...