La pluja de milions del 4%
Fa cinc setmanes van ser els 300 milions d’euros que costarà soterrar el tren a Montcada. Després, els 133 milions del soterrament a Sant Feliu. I encara 120 milions per a una ampliació la ronda Litoral entre la Zona Franca i el Morrot que tothom qüestiona. Finalment, 300 milions més per als accessos ferroviaris al Port de Barcelona. Quin serà el pròxim anunci d’inversió de l’Estat? S’admeten apostes, però és difícil endevinar-ho. Hi ha tants projectes pendents de les inversions ministerials des de fa anys i panys... La variant de Vallirana, el cobriment de les vies a Vilafranca, el soterrament del tren a l’Hospitalet, el quart cinturó, el desdoblament de l’N-II a Girona i a Tarragona, la millora de rodalies, l’eix del Pirineu, el desdoblament de la via única i el tercer fil entre Vandellòs i Castelló, els accessos ferroviaris a Tarragona, la connexió entre l’AP/ i l’A-2 a Martorell...
El partit del 4%, de vots en les darreres eleccions a Catalunya, i que governa amb mà de ferro el país des de 600 km, diu que vol que l’Estat sigui més present a Catalunya, malgrat les seves “migrades competències”. Llàstima que no hi hagués pensat abans, a obrir l’aixeta de les inversions, tant de temps estroncada. De moment, això sí, dels 300 milions d’euros del Port, se n’invertiran 5. El projecte inicial s’havia modificat per fer reduir la inversió necessària a 150 milions, però diuen que és massa complicat i que per això no han fet res. Total, que ara sí que n’invertiran 300. I, a diferència d’altres vegades, aquesta potser serà veritat i tot, perquè la bona marxa del Port –50 milions de beneficis l’any passat- li permetrà posar-ne més dels que havia previst. I és que, malgrat els compromisos inversors incomplerts, les mercaderies desplaçades per ferrocarril han passat del 3 al 13% del total en deu anys.
“La joia de la corona”.
Això sí, el ministre estava tot cofoi de presentar els grans resultats del Port durant el 2017. Els resultats del gener encara són més espectaculars, amb un creixement del 50% en tones respecte al mateix mes de l’any anterior, a més d’un 60% en creuers. Uns creixements tots ells que es produeixen malgrat el vet del ministeri a participar en missions comercials a l’exterior. Amb l’argument que el govern espanyol no vol que Catalunya faci cap acte institucional internacional i aplicant les prerrogatives que Madrid s’ha autoatorgat amb l’article 155, al mes de novembre es va impedir que el Port participés en una missió comercial a l’Argentina i l’Uruguai amb 40 empresaris que s’organitzava des de fa dinou anys. Ha estat un vet especialment significatiu tenint en compte l’important creixement en els darrers anys dels fluxos entre el Port i l’Argentina. Una mostra més que no és que hàgim de conformar-nos amb no poder comptar amb un estat tan incompetent, sinó que el que tenim és un estat en contra nostre. Això sí, les quaranta empreses de la missió comercial van decidir mantenir-la, encara que fos sense el Port i, per raons també òbvies, sense la Generalitat. I després encara hem d’empassar-nos que si Espanya no creix més és per culpa de Catalunya.
Per sort, les profecies formulades, amb voluntat d’autocomplir-se, sobre els desastres que per a la nostra economia havia de portar la voluntat dels catalans, entre altres coses, de treure’s l’Estat de sobre al port, no s’han complert. Només els operadors més sensibles a les expectatives –siguin inversors en borsa o en pisos de Barcelona, o turistes d’hotels de luxe- han retingut momentàniament les seves operacions. Els avantatges competitius de Catalunya, i del port de Barcelona, són afortunadament massa sòlids i estructurals per patir gaire per conjuntures adverses convenientment inflades. Així, el ministre podrà continuar subvencionant els ports deficitaris de gran part de la resta de l’Estat a compte dels beneficis del Port de Barcelona. Esperem que per no gaire més temps.