El 8 de març vam fer vaga laboral, per què? Perquè a Catalunya les dones majors de 16 anys som el 52% de la població en edat de treballar però en canvi només som tres quartes parts de la població activa. Menys de la meitat de les dones pot accedir a l’ocupació, 1 de cada 10 està aturada i 2 de cada 5 (el 58%) forma part de la població anomenada inactiva majoritàriament per assumir treballs de cura.

Perquè la bretxa salarial és del 24%, és a dir que en una jornada de 8 hores les dones treballem dues hores sense cobrar. El 46% de les dones aturades fa més de 2 anys que està en aquesta situació i només 1 de cada 4 rep prestació. 1 de cada 4 dones té contracte a temps parcial i la majoria no voluntari.

Les dones a Catalunya patim especialment la precarietat laboral, la desregulació de la jornada, els permisos no retribuïts i les hores extres no remunerades i amb una bretxa del 38% en les pensions contributives. Perquè a Catalunya la taxa de risc de pobresa si mirem els ingressos individuals de les llars el risc de pobresa per a les dones arriba al 49,7%. Aquest risc de pobresa en dones treballadores arriba al 25,9%, percentatge que contrasta amb el 14,9% dels homes treballadors.

Perquè avui dia el treball domèstic i de cures segueix sent un treball que fan majoritàriament les dones de manera gratuïta encara que sigui imprescindible per a la sostenibilitat de la vida, per a la reproducció de la població i perquè el sistema disposi de força de treball. Perquè aquest treball invisible i no reconegut podria suposar afegir al PIB un 23% i també representa un estalvi important per al sistema públic d’atenció social en un país on les polítiques de retallades han desmantellat un estat del benestar que ja era deficitari abans de la crisi.

Perquè a Catalunya el 2017 van haver-hi 9 assassinats masclistes, 8 dones i una criatura, 12,789 denúncies de violència masclista en l’àmbit de la parella i perquè s’estima que entre el 42% i el 50% de les dones treballadores han estat víctimes d’assetjament sexual a la feina i les agressions sexuals en l’espai públic coarten la llibertat de les dones en la mobilitat i en els desplaçaments de tot tipus i els relacionats amb la feina remunerada també. Hem resistit un dur i llarg període davant la involució de drets orquestrada per una de les pitjors versions del capitalisme en aliança amb el patriarcat en forma de reformes laborals, reformes legislatives conservadores i polítiques de retallades, que lluny de fer-nos sortir de les recessió i de la crisi han generat més precarietat, pobresa i desigualtat.

Perquè el capitalisme aliat amb el patriarcat devora les persones. i per això aquest 8 de març amb la vaga laboral, la de cures, la de consum i la d’estudiants volem denunciar aquest desequilibri. Cal canviar el sistema econòmic i productiu, cal posar la lògica de la vida per davant de la lògica dels mercats. Si les dones ens aturem s’atura el món. Ara és el moment i per això ens plantem.