ERC i el sector de JxCat que representa el PDeCAT van coincidir ahir a fixar com a prioritat la restitució d’un govern que posi fi a la intervenció de l’autonomia i van rebutjar l’escenari de noves eleccions que el president, Carles Puigdemont, o la mateixa consellera Clara Ponsatí, ahir mateix en diverses ràdios, no han descartat. “Avui serien una irresponsabilitat les eleccions, treballem per un acord fa setmanes”, els contradeia el portaveu republicà, Sergi Sabrià, després de la permanent del partit, punt en què coincidia amb la coordinadora dels demòcrates, Marta Pascal, després de la seva executiva nacional: “No seria un bon escenari i cal evitar-lo, perquè suposaria mantenir l’aplicació del 155”, indicava.

Pascal subratllava que la prioritat és formar govern –petició que repetien ahir des de l’oposició– perquè “encara hi ha marge i recorregut” per tenir legislatura, tot i que ja avisava que, si es va a unes eleccions, s’haurà de poder tornar a “parlar de tot” per formar les llistes, ja que el PDeCAT hi voldria recuperar protagonisme després que el seu consell nacional donés carta blanca abans del 21-D a Puigdemont per situar-hi els noms que va voler, molts dels quals acabarien sent independents. Pascal va reivindicar que ningú pot plantejar la renúncia a “l’actiu polític” que suposa el PDeCAT, després que el president indiqués dissabte que la fórmula de JxCat ha de tenir recorregut com a moviment polític. Precisament, ahir Efe va avançar que els seus diputats independents estan ultimant els estatuts i un manifest fundacional d’una associació pròpia que es presentarà aviat per estructurar un moviment transversal i allunyat de “partidismes” dins l’independentisme. Mentrestant, tot just demà el grup parlamentari de JxCat es reuneix a Bèlgica amb Puigdemont per avaluar tots els escenaris.

En tot cas, el PDeCAT aposta per Jordi Sànchez com a “únic candidat” ara a presidir la Generalitat, si bé descarten que Puigdemont deixi l’acta de diputat per facilitar-ho perquè ja ha mostrat prou “generositat” en renunciar-hi ell. Un tret, la generositat, que ara reclamen als altres grups independentistes per si cal, en una hipòtesi que no descarten, buscar “un altre candidat de manera consensuada”.

Això sí, tot i admetre que hi ha “converses permanents” amb ells, ERC s’espolsava les puces i recordava que l’acord ja està tancat amb JxCat, que és a qui toca desllorigar la situació perquè és qui tria candidat. Sabrià evitava opinar sobre l’estratègia jurídica de Sànchez-que ahir mateix va presentar recurs al Tribunal Suprem, i no al de Drets Humans d’Estrasburg com havia anunciat divendres, perquè reconsideri la negativa a excarcerar-lo per assistir al ple d’investidura-, però sí que reclamava “celeritat” als de Puigdemont perquè moguin fitxa ja sigui per investir el candidat actual o un altre. “No posem cap nom en dubte, només demanem resoldre els inconvenients tan ràpid com sigui possible”, argumentava el portaveu, que recordava: “No podem esperar, el país té pressa.” Per a ERC, un govern desencallaria el bloqueig i seria un “baluard de defensa” per a la República, a més que propiciaria la protecció de l’escola catalana o la implementació de la renda garantida, per citar alguns exemples.

Mentrestant, els comuns van denunciar ahir el “bloqueig” i en van situar el “pecat original” en l’acord “a porta tancada” entre JxCat i ERC pel qual el president el trien els primers, algú a qui el seu grup no facilitarà mai l’elecció. “Amb cada investidura suspesa, el PP guanya temps”, lamentava la portaveu, Elisenda Alamany, que alhora estava indignada perquè el Suprem “continuï fent política i vulneri els drets polítics de la gent que és a la presó”. Això sí, tot i les picades d’ullet mútues amb els comuns, ERC reiterava ahir que continuen treballant amb la CUP “com a millor via” per assolir un acord d’investidura.

Pel seu cantó, Cs va registrar al Parlament una petició de convocatòria de ple -que es podria substanciar en la mesa d’avui- per debatre una proposta de resolució seva que recrimina al president, Roger Torrent, que no promogui una “candidatura viable”, exigir-li que posi fi al “bloqueig” i instant-lo a comparèixer urgentment davant del ple per donar explicacions. La seva líder, Inés Arrimadas, creu que, si Torrent “reconeix” que no hi ha candidats amb prou suports, una declaració seva activaria el termini de dos mesos per anar automàticament a eleccions, tal com va passar el 2003 a la comunitat de Madrid i com indica un informe recent dels lletrats. Torrent, en tot cas, ja va recordar que la compareixença del president del Parlament al ple no està prevista ni regulada enlloc, ja que el seu control s’exerceix a les meses i juntes de portaveus, i va instar Cs a presentar candidat si volen. El PP també li va trametre una carta en què considera que els terminis ja corren des que el 6 de març va descartar la investidura de Puigdemont, i li va demanar una reunió amb els presidents de grup per “trobar una sortida”.