Ciutadans i PP van considerar una “farsa” la celebració del ple d’investidura per evitar el qual volien que es convoqués a primera hora del matí una junta de portaveus que no està prevista en el reglament parlamentari en el cas de la investidura. Contràriament, els socialistes van celebrar la decisió perquè, des de la votació d’ahir, es posa en marxa el compte enrere de dos mesos després dels quals es convocaran automàticament noves eleccions si un altre candidat no ha estat investit president.

La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, va acusar Turull de saber que no era candidat a president perquè ahir no es tractava d’investir cap president sinó de mantenir el xoc contra l’Estat i d’allargar “l’embolic” amb un capítol més “de la novel·la de ficció llarguíssima, de ficció perquè tot és mentida”. El va qualificar de “no candidat” i de “no president”. Per Arrimadas, Turull és un dels responsables d’haver trencat la societat catalana i haver trencat també “la possibilitat d’acord”. A més, va acusar la majoria independentista de voler allargar el procés per no afrontar la “dura realitat” dels problemes socials i econòmics.

En canvi, el president del grup del PSC-Units, Miquel Iceta, va posar en dubte la voluntat de xoc del discurs de Turull –de fet, no va ser cap discurs de xoc, sinó d’oferta de diàleg i consens a Catalunya i de diàleg amb l’Estat.

Iceta en va celebrar el to “autonomista” i les propostes concretes en productivitat, economia, benestar social o sostenibilitat en què es va centrar gairebé tot el discurs, i va prometre la col·laboració del PSC si aquest era l’objectiu sincer del pròxim govern.

Però, tot seguit, va expressar el dubte de si Turull havia fet aquest discurs pragmàtic perquè estava condicionat per la seva imputació judicial i la seva declaració d’avui davant del jutge. “La contradicció està servida. O hi ha majoria independentista per desobeir i construir república, o una majoria més transversal dins de la llei”, avisava Iceta. El líder del subgrup del PP, Xavier García Albiol, va considerar que el discurs pragmàtic de Turull demostrava que “l’estat de dret ha guanyat” tot i voler continuar en el “desafiament”.