La vigent Llei de Societats de Capital (llei 31/2014) va posar de manifest nombroses qüestions fiscals, laborals i mercantils pel que fa a la relació dels administradors vers les societats, en els casos de societats anònimes no cotitzades i societats de responsabilitat limitada. Pel que fa a la retribució dels administradors, es considerava que existia una doble naturalesa pel que feia a la retribució dels administradors i la dels consellers delegats amb facultats executives. Això implicava que si el càrrec d’administrador era retribuït o gratuït havia de constar als Estatuts Socials i la remuneració del conseller delegat quedava al marge, constant al contracte entre la societat i el conseller delegat, sense haver de passar per la Junta General. La recent sentència del Tribunal Suprem (TS) de 26 de febrer de 2018 canvia la tesi que hi havia fins aquest moment i indica que el caràcter retributiu del càrrec que preveu la Llei de Societats de Capital és unitari i no diferencia entre administrador i conseller delegat amb funcions executives, per la qual cosa una i altra retribució han d’estar contemplades pel marc estatutari, cosa que implica que la Junta General ha d’intervenir sempre que es tracti de fixar la retribució dels administradors. Així, la sentència del TS fixa un sistema de tres nivells, en el primer han ser els Estatuts Socials el que indicaran si el càrrec d’administrador o conseller és gratuït o remunerat; en un segon lloc la Junta General fixarà la quantitat anual màxima de la retribució dels administradors, que produirà una major transparència i en conseqüència protegirà el soci minoritari; i en tercer lloc, dins dels topalls fixats per la Junta General, si és que aquesta no ho ha decidit prèviament, serà el Consell d’Administració el que fixarà la distribució entre els diferents consellers o administradors, atenent la dedicació i les funcions que duran a terme cada un d’ells. Si bé és cert que es tracta d’una única sentència que trenca amb la doctrina prèvia en aquesta matèria, s’haurà d’estar al cas dels pròxims pronunciaments per veure si el nou criteri es confirma. Si això succeeix, implicarà la necessitat de modificar els Estatuts Socials i adoptar els pertinents acords de Junta General i Consell d’Administració per adequar-los.