JxCat no presentarà immediatament un quart candidat a la investidura que aixequi la intervenció de l’autonomia, però tampoc forçarà la convocatòria electoral. Els de Carles Puigdemont descarten la repetició de les eleccions com a hipòtesi a mitjà termini. Admeten que l’actuació de l’Estat espanyol podria conduir-hi, però el seu rebuig a proposar un quart nom és degut a la voluntat de voler gestionar el temps fins al 22 maig: pretenen mantenir el torcebraç amb l’Estat per la investidura. Això vol dir que tindran fins al final la porta oberta a intentar restituir Puigdemont, en paral·lel a la tramitació de la reforma de la llei de la presidència i del govern que consideren que ho hauria de fer possible. Però també vol dir que, si l’estratègia de defensa dels encausats en l’àmbit internacional recomana tornar a intentar investir Jordi Sànchez o Jordi Turull, ho podrien tornar a fer.

Res no està tancat, diuen, però només l’opció de Puigdemont té ara mateix el vistiplau de la CUP. “Ens sentim amb prou comoditat pel que fa als terminis per continuar treballant sense presses i fent valer totes les opcions, també les de Puigdemont”, va indicar el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol.

En la reunió que el grup parlamentari va mantenir ahir amb Puigdemont a Berlín, no es va abordar, per tant, el nom del pròxim candidat a la investidura. JxCat es va conjurar per treure’s la pressió per formar govern. Una pressió que exerceix ERC reclamant-ne la constitució immediata des de totes les instàncies, però també que ha exercit fins ara la direcció del PDeCAT, amb qui les relacions s’haurien suavitzat per la intermediació de l’expresident Artur Mas i de l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, segons fonts coneixedores de les converses.

“Ens hem guanyat el dret a gestionar el temps”, va sentenciar Pujol. “Hem de veure com ho fem, som conscients que el camí és tornar a l’ONU”, va respondre Pujol respecte a la possibilitat de tornar a provar la investidura de Sànchez. El segon intent perquè l’expresident de l’ANC capitanegés la Generalitat des de la presó va ser la quarta investidura que JxCat ha intentat d’acord amb ERC. Per als de Puigdemont, aquesta és una via de confrontació amb l’Estat espanyol que dona els seus fruits en l’àmbit internacional i dins l’Estat espanyol, on sorgeixen tensions entre poders. Així llegeixen, per exemple, el requeriment del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè aclareixi per què considera que el govern de Puigdemont no va destinar diners públics al referèndum, una condició sine qua non perquè se sustenti el delicte de malversació pel qual el jutge processa una part del govern i pretén que sigui extradit Puigdemont.

Puigdemont mantindrà per ara, també, el seu escó. Mentre no s’hagi resolt l’euroordre, a JxCat creuen que podrà delegar el vot. Si fos així, faltaria que Antoni Comín fes el mateix o que renunciés a la seva acta perquè, arribat el moment, hi hagués una investidura efectiva en segona votació.