Al darrer informe del CIS de febrer per primer cop hi ha una sèrie de preguntes sobre les anomenades teràpies alternatives, que inclouen temes com l’homeopatia, naturopatia, acupuntura, reiki... Aproximadament un 5% de la població ha utilitzat l’homeopatia en el darrer any (per posar un exemple) i en general els usuaris manifesten un alt grau de satisfacció, a diferència del que manifesten els usuaris de la medicina convencional. Els arguments dels usuaris de les teràpies alternatives són que “curen malalties per a les quals la medicina tradicional no funciona” o que “alleugen els efectes adversos de la medicina tradicional”, que “ajuden a tenir una vida sana i equilibrada” o fins i tot que “la medicina tradicional a vegades és perjudicial per a la salut”. Quant a la part de població que no les utilitza només un 7,8% pensa que “no serveixen per a res i no són efectives”, mentre que fins a un 27% simplement no les utilitza “perquè no les ha necessitat”. La qüestió és que en la majoria dels casos aquests tractaments no tenen cap eficàcia demostrada i que al darrere no hi ha cap argument científic vàlid que avali la seva comercialització, mentre que per vendre qualsevol fàrmac de la medicina tradicional (o per practicar qualsevol tractament) cal fer anys d’estudis que garanteixin la seva eficàcia i determinin la seva seguretat. I si bé és cert que tots els fàrmacs tenen descrits en alguna mesura alguns efectes adversos, aquesta és precisament la prova més clara de la seva eficàcia: atès que tenen algun efecte sobre el organisme, hi ha efectes positius i algun efecte negatiu. Comercialitzar un fàrmac només és aprovat per les autoritats sanitàries quan els efectes positius superen amb escreix els efectes adversos i per això molts fàrmacs no arriben a ser comercialitzats, malgrat haver invertit molts anys de recerca a estudiar-los a bastament. En canvi, en les teràpies alternatives el que no fa res, no pot tenir cap efecte advers; simplement no té cap efecte. A priori, no hi hauria cap problema, però la pregunta és si és ètic generar un mercat immens amb un suposat discurs sanitari sobre productes que no fan res, o fins i tot, en alguns casos, substitueixen teràpies de provada eficàcia amb el risc que això suposa per a la salut dels pacients.