Política

Torra nomena nous consellers

El president signa un nou decret després que el govern espanyol es negui a publicar la proposta de restitució

Anuncia una querella per prevaricació contra Rajoy

Impugnar el 155 i rescatar onze lleis socials, primeres tasques executives

L’ANC retreu que “s’acoti el cap” i s’accepti la injustícia de l’Estat

La presa de possessió del nou govern, a partir de dissabte

Catalunya ja té qui la governi. El president Quim Torra ha optat finalment per formar un executiu que pugui agafar les regnes de la Generalitat i comenci a esborrar el 155 de les institucions catalanes.

Ho va fer minuts després de rebre la comunicació oficial que el president Mariano Rajoy no publicaria la proposta de nomenar consellers Josep Rull i Jordi Turull, en presó preventiva a Estremera, ni Toni Comín i Lluís Puig, a l’exili. De fet, en el comunicat fet públic ahir per presidència explicaven que havien estat els esmentats consellers els que havien anunciat al president Torra la seva voluntat que “les institucions catalanes es tornin a posar al servei del poble de Catalunya”.

No per esperada, deixava de ser sorpresa la decisió, a última hora d’ahir al vespre, de canviar els noms dels consellers amb la signatura d’un nou decret que perquè sigui efectiu caldrà que Rajoy el publiqui en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya per procedir a la presa de possessió i fer efectiu el nou govern. Segons fonts de presidència, l’acte es podria celebrar a partir de dissabte, ja que dues de les noves conselleres, Teresa Jordà i Ester Capella, diputades d’ERC al Congrés, han de participar en la votació de la moció de censura a Rajoy que es portarà terme entre dijous i divendres d’aquesta setmana a Madrid.

I un cop es formi govern, el president Torra ja va anunciar les accions que emprendrà en la primera reunió de l’executiu, una cita que es podria celebrar dimarts de la setmana que ve. Així i recollint el que va apuntar la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, el govern presentarà una querella per prevaricació contra el president Rajoy per haver impedit la publicació en el DOGC de la primera proposta de consellers. Seguidament, es prendran les primeres mesures per impugnar l’aplicació de l’article 155 i es presentaran al·legacions contra la impugnació, per part del govern espanyol, “d’onze lleis d’alt contingut social” aprovades en l’anterior mandat.

I qui seran els encarregats de fer-ho? Els substituts dels consellers vetats per Rajoy seran finalment Alba Vergés, actualment membre de la mesa del Parlament que assumeix el lloc de Comín a Sanitat; Elsa Artadi agafa les regnes de la conselleria de Presidència i serà la portaveu del govern, un càrrec que tenia Turull en l’anterior mandat; Damià Calvet serà conseller de Territori i Sostenibilitat, i la diputada de Junts per Catalunya Laura Borràs agafa la cartera de Cultura per a la qual estava designat Puig.

Aquests noms formaran part d’un executiu que queda completat amb el vicepresident Pere Aragonès; el conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall; el conseller d’Interior, Miquel Buch; Josep Bargalló, a Ensenyament; Ester Capella, a Justícia; Chakir El Homrani, a Treball; Maria Àngels Chacón, a Empresa i Coneixement; Jordi Puigneró, a Polítiques Digitals i, finalment, Teresa Jordà, a Agricultura. Els nous nomenaments, amb l’entrada de tres dones més, han ajudat a millorar la paritat d’un executiu que, en la seva primera proposta, havia estat força criticat per l’escassa presència de conselleres.

L’ANC, en contra

Tanmateix, la nova configuració de l’executiu català ja va provocar ahir les primeres crítiques procedents del sector independentista. Concretament de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que, a través d’una piulada, assumia amb contundència que “acotant el cap, seguint tutelats i acceptant la injustícia de l’Estat espanyol no es fa un govern efectiu. L’única possibilitat és la República”, escrivien ahir a la xarxa.

Ara caldrà veure de quina majoria disposen les dues forces que donen suport al govern, Junts per Catalunya i ERC, per tal de fer efectives les polítiques, i més quan la CUP ja se n’ha situat al marge. Els Comuns s’albiren com una nova possibilitat per tirar endavant, si més no, l’agenda més social per la qual continua apostant ERC amb l’objectiu d’eixamplar la base a favor d’una república. Ara també caldrà està pendent de les explicacions sobre el nou full de ruta que el president Torra haurà de detallar a la cambra catalana, una cita que es podria celebrar la setmana que ve, quan ja hi ha previst un ple els dies 6 i 7 de juny.

La jornada política d’ahir, amb la signatura del nou decret, va venir precedida de la carta del secretari d’estat de les Administracions Territorials, Roberto Martínez de Castro, al secretari de govern de la Generalitat, Víctor Cullell, en què justificava la no publicació dels quatre consellers perquè la proposta de Torra no era ni “vàlida” ni “eficaç”. La negativa arribava l’endemà que el TSJC es declarés incompetent per reclamar a Rajoy la publicació dels nomenaments en el DOGC. Tot plegat enduria el vet i impossibilitava la presa de possessió dels consellers i la configuració del govern, i més quan cada cop eren més les veus tant des de dins de JxCat com d’ERC que instaven a formar govern. El resultat de la jornada també deixa enlaire algunes de les notícies de primera hora del matí en què l’oposició reclamava al president del Parlament, Roger Torrent, les sessions de control al president Torra, que aviat ja s’asseurà amb el seu nou equip.

LES FRASES

Soc conscient que una part important de catalans no la veu possible o no la vol [la república]
Quim Torra
president de la generalitat
L’estratègia de JxCat era la mateixa que ERC però gesticulant una mica abans de cedir
Lluc Salellas
secretariat nacional de la cup

Comín retira la delegació de vot però manté l’acta

El diputat electe a Brussel·les Toni Comín va optar ahir per retirar la petició de delegar el seu vot en el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià. La decisió la va prendre després que s’aixequessin les mesures cautelars que li havia imposat la justícia belga i que eren base per acreditar la delegació de vot. Ahir, però, ERC va afegir que la decisió podria ser temporal en funció de les necessitats del context. Tanmateix, sense mesures cautelars que el retinguin a Brussel·les, una tercera euroordre podria canviar la situació, la delegació de vot és difícil que es torni a sol·licitar, ja que podria ser impugnada i posar en risc la situació dels membres de la mesa del Parlament si l’accepten, un risc que els republicans no estan disposats a córrer en aquesta legislatura. El fet que Comín no delegui el seu vot deixa el grup d’ERC amb un vot menys i la majoria que tenia el bloc amb Junts per Catalunya se situa per sota dels 65 escons que sumen Ciutadans, el PSC, el PP i els Comuns. Si res no canvia, la suma independentista tornarà a dependre dels quatre vots dels anticapitalistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.