La Unió Europea ha posat en marxa el pla d’acció sobre les fintech, publicat el dia 8 de març, per un “sector financer europeu mes competitiu i innovador”. El document descriu el que s’ha d’entendre com a fintech, és a dir aquella “innovació tecnològica en serveis financers que podria donar com a resultat nous models, aplicacions, processos i productes amb un efecte material associat als mercats financers”. La UE es troba amb la necessitat de regular i potenciar allò que els bancs i les institucions financeres no volen deixar escapar, és a dir part del seu negoci que, a causa de les noves tecnologies, pot passar a mans d’operadors “estranys” en el sector tradicional. Com diem, els sectors tradicionals no volen deixar escapar part del seu volum de negoci i apel·len a la necessitat que els nous jugadors de les fintech compleixin els mateixos requisits que els operadors tradicionals (regulats), cosa que significa una barrera d’entrada per a les noves empreses fintech, que no poden complir aquests requisits a causa del seu estat incipient (capital, nivells endeutament i requeriments d’informació, entre d’altres). Per contra, els operadors financers tradicionals esgrimeixen que el manteniment dels requisits per accedir a l’activitat és la millor garantia que els usuaris dels productes i serveis financers poden tenir.

Atès aquest panorama, la UE ha de buscar un equilibri entre les garanties de les diverses opcions, i coneixedora de la necessitat de crear un espai per al desenvolupament de les fintech ha desenvolupat aquest pla. Entre els objectius del pla d’acció sobre les fintech destaquen l’ampliació del mercat únic mitjançant el suport a models comercials innovadors; potenciar l’adopció de les noves tecnologies en el sector financer i augmentar la ciberseguretat i la integritat del sistema financer. Aquests objectius es volen assolir mitjançat la posada en marxa de diverses mesures com ara la creació d’infraestructures tecnològiques comunes o de normatives, com ho és el fet de crear un pla amb les millores pràctiques sobre els anomenats camps de proves normatius també anomenats sandbox, entre d’altres.