Corre!
La velocitat és clau quan el món es mou i tu vols superar-lo.
Abans d’explicar-te per què córrer és clau en el món de l’empresa, deixa’m aclarir què és i què no és córrer. Córrer no és moure’s a la babalà mentre esperem que les coses bones passin al nostre voltant, sinó seguir un camí a la velocitat més alta possible. El problema és que, sovint, aquest camí és un corriol enmig d’un bosc atapeït, que necessita una visió, un ritme i molta atenció. Per córrer, doncs, cal portar sempre la marxa adequada al moment que passa l’empresa. A més, el ritme ha de ser alegre i t’ha de permetre respirar adequadament, de manera que l’empresa no s’ofegui per un excés de comandes o no tinguis temps de controlar els números. Per acabar, córrer no és mantenir sempre la mateixa velocitat i, per tant, cal que estiguis preparat per fer esprints i frenar en funció de les condicions i les oportunitats que sorgeixin. Una empresa lenta no aprofita les oportunitats que li passen pel davant perquè no pot accelerar tan ràpid com una que ja porta velocitat.
Però si anem bé i tenim beneficis, per què hem de córrer?
En segon lloc, cal córrer perquè és l’única manera de millorar constantment. Com dic sovint, la perfecció és enemiga de l’excel·lència i, en aquest cas, quedar-se aturat esperant el millor moment o la millor opció, només fa que aturar la innovació que, per força, necessita de prova i error per excel·lir.
Per acabar, córrer és el que obliga l’empresa a mantenir-se atent a l’entorn. Igual que quan circules per un corriol dins d’un bosc mantens un grau d’atenció que et permet superar obstacles i gaudir del trajecte, cal que l’empresa creixi i et mantingui en un grau de tensió adequat, que t’obligui a seguir pensant i actuant.
I com ho pots fer això a l’empresa?
-Defineixen la seva estratègia de manera constant, i no a través de plans quinquennals. Saben on volen anar (quins clients volen tenir i què els hi aporten) i com hi volen anar (quins són els seus valors i què els diferencia).
-Tenen clares les seves prioritats, i no es deixen endur pel mercat o les modes. Sabent quin camí volen seguir, saben quina és la millor manera d’arribar-hi i trien la seva tàctica en funció d’això.
-Són decidides, i no dediquen un temps excessiu a prendre decisions sobre la tàctica diària. No allarguen reunions, eliminen els colls d’ampolla i entenen que una no decisió sovint és pitjor que una mala decisió.
-Actuen sempre, i no s’aturen mai, si no és que això és l’acció que han triat. Com va dir Ludwig von Mises, l’home actua i, fins i tot quan decideix no actuar, també ho està fent. Les empreses ràpides passen a l’acció i no busquen mai la perfecció, sinó l’èxit.
-Mesuren constantment allò que les fa millorar i que els permet portar un control i fer seguiment dels resultats de les seves accions. Només mesurant seràs capaç d’avaluar la tàctica i l’estratègia.
-Milloren contínuament, gràcies a corregir tot allò que no va prou bé i, sobretot, gràcies a replicar allò en què són millors, aprofitant al màxim les seves fortaleses, en lloc de centrar-se en les debilitats, com fan les lentes.
-Salten aprofitant diverses oportunitats alhora, sabent que l’empresa es mou més ràpid si mou deu factors un quilòmetre, que si mou un sol factor deu quilòmetres.
En conclusió, córrer és la garantia que tot allò que fa créixer la teva empresa (mentalitat, equip, estratègia, control, innovació, capacitat i successió) aporti uns resultats que millorin de manera exponencial la teva empresa i la teva vida.