Un miler de vaques normandes són les últimes víctimes de les sancions nord-americanes contra l’Iran. L’exportació de centenars de vaques xaroleses de Normandia ha quedat bloquejada davant de l’amenaça econòmica de Washington, que va adoptar dimarts passat una primera bateria de mesures per penalitzar les empreses que facin negocis a la república islàmica. El restabliment de les sancions ja ha empès grans multinacionals europees, com ara Total, Siemens o Daimler, a abandonar el mercat iranià, però també afecta els productors locals.

Signat l’agost del 2016, aquest acord entre un exportador francès i el grup iranià Seamorgh, principal productor d’ous al país, preveia la venda anual d’entre 10.000 i 20.000 vaques normandes a Teheran. Aquesta operació, valorada en uns quants milions d’euros, era una bona oportunitat per al sector ramader d’aquesta regió de l’oest de França. Amb el restabliment de les sancions de Donald Trump, però, ha quedat paralitzat el lliurament d’unes 1.000 unitats de bestiar previst per als propers mesos.

Unes 310 vaques normandes van ser transportades a l’Iran l’octubre de l’any passat. Es tractava d’una primera entrega de prova, per comprovar la seva aclimatació i encebament a les granges iranianes. “Va ser un èxit, i ja preparàvem nous lliuraments, fins assolir les 20.000 vaques anuals”, explica el director general de l’agència de desenvolupament econòmic de Normandia, Alexandre Wahl, en declaracions a Reuters.

No obstant això, el banc francès a través del qual s’havien de realitzar els pagaments va rebutjar les transaccions, malgrat haver-les acceptat en un principi. Tot i que un dels representants del grup iranià va desplaçar-se a França al juny, les seves reunions amb dirigents francesos no van desbloquejar la situació. A més, la cooperativa francesa Agrial, un dels principals proveïdors de bestiar, ha abandonat recentment la seva participació en aquest projecte per les possibles sancions dels Estats Units, un mercat en què també hi és present.

“Ens hem quedat sense banc i gairebé sense cap soci”, reconeix la senadora francesa Nathalie Goulet en declaracions a l’Agència France-Presse. Segons Goulet, una de les principals impulsores de la venda de bestiar boví a l’Iran, la suspensió de les exportacions mostra que “no estem protegits davant dels atacs de follia de Donald Trump, que un dia podria decidir de boicotejar un altre país, com ara el Japó”.

Després del restabliment de les sancions nord-americanes, la Unió Europea va reaccionar el mateix dimarts reactivant el seu reglament de bloqueig. Creada el 1996, però mai aplicada des d’aleshores, aquesta normativa prohibeix a les empreses europees d’acceptar l’embargament dels Estats Units i preveu indemnitzacions per a aquelles que siguin sancionades per la justícia nord-americana. Tot indica, però, que aquest dispositiu tindrà uns efectes més aviat minsos per l’escassa voluntat política dels dirigents europeus de confrontar-se amb Trump.

De fet, ja és ben llarga la llista de companyies franceses que han suspès les seves activitats al mercat iranià, com ara Total, Peugeot-Citroën, Renault, Airbus... Totes tenen present la sanció de 8.900 milions de dòlars (7.702 milions d’euros) que la justícia nord-americana va imposar el 2015 al banc francès BNP Paribas per no haver respectat l’embargament dels Estats Units a l’Iran i el Sudan. Una amenaça que ara torna a pesar sobre les multinacionals, però també sobre els productors locals.