Barcelona, ciutat marítima
Les vacances estiuenques que tot just han acabat em van permetre fer un agradable recorregut des del mar per algunes ciutats de la Mediterrània Occidental. Concretament, vaig tenir l’ocasió de conèixer Marsella i Gènova, ciutats amb ports importants, que sovint han estat assenyalades com a competidores directes de Barcelona.
Una ràpida ullada al skyline dels dos ports permet, però, observar una important diferència respecte a Barcelona. Mentre a Gènova s’alcen imponents les torres del grup MSC, a Marsella destaca el gratacels de CMA-CGM, totes dues entre les primeres navilieres del món. Barcelona, en canvi, continua destacant a la banda portuària pel turístic monument a Colom i per l’històric edifici d’oficines homònim, construït el 1970 per allotjar seus de negocis relacionats amb el mar.
La relació de Barcelona amb el mar ha estat sempre complexa i sovint convulsa. Ja queden lluny els dies de l’eufòria preolímpica, en què Pasqual Maragall va impulsar l’obertura de la ciutat al mar. En aquell moment, ja es va articular una relació basada sobretot en el lleure, que encara avui persisteix. Al llarg dels anys, però, més enllà del lleure, el Port de Barcelona s’ha consolidat també en el trànsit de contenidors i com a destí de creuers. Les diferències, però, amb Marsella i Gènova són encara evidents.
El port de Marsella.
El port de Gènova.
Barcelona ha triat un model portuari enfocat al lleure i als contenidors, mentre que Tarragona ha adoptat un model industrial, més proper al de Marsella. A tots dos, però, els continua faltant una gran empresa tractora i activitat auxiliar capaç de crear força ocupació. És cert que la política fiscal estatal no ha estat mai gaire favorable a la nàutica, però també ha faltat estratègia i ambició.
Les successives vendes de Trasmediterrania, per exemple, no han atret mai el capital català, que, en canvi, es va llançar de cap a l’aventura de Spanair. Alhora, els dos grans ports catalans sovint han cercat més la competència que l’especialització i la coordinació. Així, Barcelona s’ha obert també al trànsit d’hidrocarburs de bracet de Lukoil, com Tarragona ha fet el mateix amb els creuers mercès a Costa.
Fa un parell de mesos, la Generalitat publicava l’Estratègia Marítima de Catalunya, que caldria coordinar amb els dos ports catalans i el proper govern de Barcelona. De nosaltres depèn que el mar esdevingui no només un atractiu turístic, sinó també un motor del nostre creixement i ocupació.
