Els brasilers van confirmar en la segona volta electoral del 28 d’octubre la victòria del populista d’extrema dreta Jair Bolsonaro com a nou president de la vuitena economia mundial. En la propera cimera dels cinc països BRICS s’asseurà al costat del xinès Xi Jinping i del rus Vladímir Putin, i es confirmarà la progressió mundial dels lideratges polítics forts que pregonen uns models de desenvolupament econòmic, però a costa d’una falta o d’una regressió en l’exercici i la protecció dels drets humans i les llibertats públiques.

Jair Bolsonaro va guanyar àmpliament i indiscutiblement, amb el 55,2% dels vots, Fernando Haddad, el candidat del Partit dels Treballadors (PT), després d’una molt virulenta campanya electoral. I ho va aconseguir malgrat haver-se manifestat com un nostàlgic del període dictatorial (1964-1985) que no va amagar unes posicions autoritàries, racistes, sexistes i un culte a les armes de foc que no auguren res de bo per a la futura estabilitat social del país. Com s’ha arribat a aquesta situació?

La primera economia de l’Amèrica Llatina es va disparar en els primers anys del segle XXI gràcies a les exportacions de matèries primeres, principalment a la Xina, que importava petroli, gas, ferro, soia, etc. Ara bé, els xinesos també van inundar el Brasil amb una onada de productes manufacturats barats que van frenar la industrialització i la competitivitat empresarial, sobretot de les pimes. Els governs del PT van apostar per potenciar un mercat intern de 210 milions d’habitants. I van incrementar la despesa pública aplicant polítiques socials per treure de la pobresa un terç dels més desfavorits. Però la seva política econòmica va ser més aviat erràtica i no van invertir suficientment en la diversificació i la millora de les deficients infraestructures del país. I quan va arribar la crisi financera mundial, a partir del 2008, els preus de les matèries primeres van començar a caure igual que l’apetit comprador de la Xina. L’economia es va frenar el 2013 fins a entrar en recessió el 2015 i el 2016 per tornar a créixer un escàs 1% el 2017. La desocupació va créixer des del 6,2% el 2013 fins al 12,2% el 2018. La crisi econòmica també va colpejar durament unes classes mitjanes que ara s’han bolcat a favor de Bolsonaro que, a més, ha promès mà dura per posar fi a la criminalitat i la inseguretat d’arreu del país, 63.880 homicidis el 2017.

El Brasil pateix un greu problema estructural que també va contaminar el PT: la profunda i endèmica corrupció que corroeix les institucions públiques i una part de les elits econòmiques. L’establishment va maniobrar sense miraments per descavalcar de les regnes del poder el PT liderat per Lula da Silva, que va presidir el país entre el 2003 i el 2011. Després va discutir la legitimitat de la seva successora, Dilma Rousseff, fins a aconseguir la seva destitució amb un discutible impeachment l’agost del 2016. També Lula va ser condemnat per corrupció el juliol del 2017 i empresonat l’abril del 2018, fet que va evitar que pogués tornar a aspirar a la presidència. Michel Temer, el substitut de Rousseff, va presidir el país amb un govern centrista també tacat per casos de corrupció. I tampoc va aconseguir impulsar les necessàries reformes estructurals, com la d’un deficitari i insostenible sistema de pensions, i acaba el seu mandat amb una acceptació d’amb prou feines un 4%.