Vaig prometre que parlaria del tema i ara ho faig. És un afer de moda, els suplements dels diaris en parlen i hi ha novetats editorials sobre el tema. Més enllà d’això, però, es tracta d’un assumpte realment interessant.

Les substàncies psicodèliques (també anomenades enteògenes) són diverses, però les que s’acostumen a relacionar més amb els estats alterats de consciència vinculats amb la creativitat són segurament l’LSD, l’ayahuasca i la psilocibina. Es tracta de substàncies d’origen molt divers que poden provocar canvis transitoris importants en el funcionament cerebral i que poden tenir un impacte en la percepció de la realitat i en la manera d’entendre’ns a nosaltres mateixos.

Hi ha algunes diferències entre les substàncies esmentades. Mentre que l’ayahuasca s’obté combinant diversos components d’origen natural i la psilocibina mitjançant l’ús de bolets al·lucinògens (fongs psilocibis), l’LSD és una substància més de laboratori, sintetitzada per primer cop per Albert Hofmann a Suïssa el 1938.

Quins efectes provoquen i què tenen a veure amb la creativitat? No és fàcil resumir-ho en unes poques línies però, bàsicament, les substàncies enteògenes són capaces de fer viure experiències profundes que poden tenir un impacte important en la manera d’entendre la realitat externa i també el nostre món interior. Cal, això sí, que en el moment de la ingesta es donin dues condicions: equilibri emocional i entorn agradable i amigable. Qualsevol mancança en algun dels dos sentits pot fer que l’experiència sigui neutra o fins i tot negativa. A més, és fonamental que algú experimentat i honest faci de conductor de la sessió i acompanyi les persones involucrades, des del primer moment fins a la reflexió final.

El prestigiós expert català Josep Maria Fericgla, antropòleg i etnopsicòleg, ha documentat al seu llibre Ayahuasca. La realidad detrás de la realidad que un consum responsable d’aquesta decocció amazònica pot obrir les portes de l’autoconeixement a les persones amb ganes d’explorar.

Què ens diuen les neurociències sobre el que ens passa si consumim aquestes substàncies en les condiciones esmentades? En primer lloc, sembla que afecten la nostra percepció d’una manera important. Un recent estudi de l’Imperial College de Londres ha posat de manifest que quan prenem LSD, per exemple, les capacitats visuals del cervell es multipliquen de manera exponencial. Veiem aleshores aspectes de la realitat totalment canviats. Això pot tenir un impacte permanent en molts subjectes, ja que els posa de manifest que no hi ha una sola manera de veure i percebre la realitat, amb la consegüent influència que això pot exercir sobre la seva capacitat creativa.

Un altre fenomen que s’ha constatat, en molts casos, és la dissolució parcial o total de l’ego i el sorgiment d’una sensació de comunió amb tot el que ens envolta (la “unitat amb el cosmos” narrada pels místics). En efecte, el consum de les substàncies indicades anul·la els centres de l’ego de la xarxa per defecte del cervell i permet fondre’s amb l’entorn d’una manera contrària a la dualitat que percebem habitualment.

La ciència està demostrant que l’ús terapèutic i clínic d’aquestes substàncies pot ajudar a resoldre problemes com les addiccions, la depressió i la manera d’abordar la mort. Estem al davant d’una segona revolució psicodèlica?