La Casa Blanca no va esperar ni un minut més del necessari per convertir-se en l’únic país del món a sortir de l’Acord del Clima de París. La normativa explicitava que cap signant del pacte podia retirar-se’n abans de tres anys de l’entrada en vigència, i la matinada d’ahir es complia exactament aquest termini. Just en aquell moment, el Departament d’Estat dels EUA anunciava al món que havia presentat la documentació requerida per formalitzar un adeu esperat.

Feia temps que havia anunciat que el pacte –“terrible” en paraules del president Donald Trump– no servia per als EUA, ja que era una trava per als seus interessos econòmics. “És una imposició injusta per als treballadors, les empreses i els contribuents nord-americans”, va dir el secretari d’Estat, Mike Pompeo, en un comunicat.

Els EUA, el segon país més contaminant del món, es quedarà sol en el rebuig a l’acord. Trump ha assegurat que les dades científiques són una “invenció” i va col·locar al capdavant de l’Agència de Protecció Ambiental primer un negacionista climàtic, qui després d’una sèrie d’escàndols va ser substituït per un lobbista de la indústria del carbó. La Washington de Trump ha estat absent de la majoria de les cimeres mundials sobre la crisi climàtica. Tot i això, Pompeo afirma que “en els debats internacionals sobre el clima continuarem oferint un model realista i pragmàtic” de resposta a la crisi.

La retirada dels EUA feia témer un efecte dominó que, de moment, no s’ha produït. Caldrà veure l’efecte a la Xina i l’Índia, grans contaminadors globals i que, en ser considerats en desenvolupament, no tenen l’obligació formal d’aturar les emissions a un nivell tan dràstic. Tot i que l’acord no era vinculant, la presència i el compromís dels EUA havia de servir d’exemple i pressió per aconseguir les fites marcades. La comunitat internacional continua compromesa amb el text acordat. La Unió Europea va “lamentar” la decisió nord-americana, però seguirà “lluitant contra el canvi climàtic global”. Alemanya va recordar que “la resta del món està unida en la protecció climàtica”, destacant que fins i tot Rússia ha signat recentment el pacte.

L’adeu no serà efectiu fins d’aquí a un any, que casualment coincideix amb una data molt concreta: l’endemà de les eleccions presidencials nord-americanes del 2020. El canvi climàtic serà un dels eixos centrals de la campanya electoral. Sense excepció, tots els aspirants demòcrates han promès que si guanyen les eleccions, una de les primeres accions dela nova administració serà tornar a l’Acord de París tan aviat com sigui possible.