Els Estats Units van viure ahir a la matinada una vetllada electoral en un grapat d’estats, uns comicis locals que van servir de baròmetre per saber com es veu la figura del president Donald Trump a un any de les eleccions del 2020 i el primer referèndum sobre el procés d’impeachment que domina la política nord-americana. I als estats clau, en què tothom havia posat els ulls per fer les anàlisis, el triomf demòcrata va ser incontestable.

El més destacat va ser a Virgínia, veí del sud de Washington, on els republicans van viure una desfeta contundent. El que fins fa poc era un estat que pendolava ara és d’uns demòcrates que van recuperar el control de les dues cambres legislatives estatals. El partit progressista també té la governació i els dos senadors al Capitoli.

La pitjor patacada republicana va ser a Kentucky, un estat eminentment conservador que Trump va guanyar el 2016 per 30 punts de marge i llar del líder republicà al Senat, Mitch McConnell. Tot i que el resultat encara no és oficial i és possible que hi hagi recompte –la diferència és d’uns 5.000 vots d’un total d’un milió i mig de sufragis–, la tendència marcava que l’actual governador Matt Bevin va sucumbir al demòcrata Andy Beshear. Els estrategs republicans van treure ferro a la situació, al·legant que la resta de càrrecs que hi havia en joc tots van caure del bàndol conservador sense problema. A porta tancada, no obstant això, la preocupació era clara: no per si Kentucky estarà en joc de cara al 2020, sinó perquè la cursa a la governació estava molt personalitzada en el president. El mateix Trump, la vigília de la nit electoral, s’havia encarregat de convertir la reelecció de Bevin en un baròmetre del seu mandat. “Si perdem, diran que Trump ha patit la pitjor derrota de la història mundial. No podeu permetre que em passi això!”, havia dit.

La derrota el deixa assenyalat, i amb els republicans preocupats per la imatge del president de cara al 2020. A banda, és un toc d’atenció a la gestió de la defensa de l’impeachment, que pot fer repensar l’estratègia de molts conservadors en districtes suburbials, zones que continuen la seva particular rebel·lió contra l’actual inquilí de la Casa Blanca en forma de vots.