Política

L’acord fiscal empeny el pressupost

Govern i comuns tanquen un pacte sobre els ingressos que preveu retocar la majoria de figures impositives i farà créixer la recaptació en 542 milions l’any

Els comptes del 2020, ara pendents d’un acord sobre les despeses

Govern i comuns van fer ahir un pas de gegant cap a l’aprovació del pressupost del 2020, amb la presentació d’un primer acord en l’àmbit dels ingressos que suposa una reforma fiscal de facto que afecta les principals figures impositives que depenen de la Generalitat, en la majoria dels casos per guanyar recaptació, tot i que també hi introdueix per primer cop minves a les rendes més baixes, tendència en què el vicepresident Pere Aragonès confia “seguir avançant” en el futur. A més, es crea un impost nou a les companyies elèctriques i de telecomunicacions, en la línia de gravar més els oligopolis i les grans rendes. Sumat i restat, quan estiguin del tot desplegades, les mesures pactades suposaran un increment estimat dels ingressos anuals de 542,6 milions, si bé en l’exercici del 2020, al llarg del qual s’anirien implantant, l’impacte es reduiria a 172,6.

“Avui fem un primer pas que ha de permetre tancar el pressupost en despeses; compartim prioritats, hem avançat molt i en les properes setmanes esperem tancar-ho”, resumia el vicepresident, Pere Aragonès, que sortia a explicar l’acord al Departament d’Economia en solitari, malgrat que minuts abans havia escenificat una foto conjunta a la taula de negociació amb la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i la presidenta de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach, que compareixerien després a la sala de premsa, també per separat. “Els pressupostos són més necessaris que mai, perquè la necessitat no és del govern, sinó del país”, sostenien totes les parts, que dividien en tres eixos els canvis pactats: “Progressivitat, fiscalitat verda i fiscalitat justa.” L’acord, això sí, només tindrà incidència en el 15% de recaptació que depèn de la Generalitat, per la qual cosa tots avisaven que seguiran reclamant a l’Estat el retorn dels deutes històrics, així com la relaxació del límit de dèficit, que els comuns concretaven que volen del 0,1%, i no del 0% com ara.

Si l’acaba aprovant el Parlament, l’acord beneficiarà les més de 205.000 rendes inferiors a 12.450 euros, que veuran créixer el mínim exempt de 5.550 a 6.105 euros. Els 12 milions que es perdran es compensaran amb escreix amb un augment de tipus per a les majors de 90.000, amb què es calcula recaptar uns 31 milions més entre els 52.000 declarants de més renda (l’1,5% del total). Seguint recomanacions d’organismes internacionals com ara l’OCDE i l’FMI perquè augmenti la progressivitat, la reforma també introdueix canvis que suposaran notables ingressos extres en successions, en què ara es tindrà en compte el patrimoni previ de l’hereu i es reconsideraran desgravacions a les herències més altes, per tal que els més rics paguin més. Uns 190 milions extres, es calcula. L’impost de transmissions patrimonials es rebaixa a la meitat per a famílies monoparentals amb renda inferior als 30.000 euros, fet que es compensa amb un augment de la recaptació per modificacions puntuals en les escriptures de divisió horitzontal de parcel·les i l’adquisició d’habitatges per part d’immobiliàries. A més, es reduirà la bonificació per lloguer que ara inclou l’impost sobre habitatges buits, per gravar més els grans tenidors i fons d’inversió immobiliària, i s’hi inclouen retocs i arrodoniments a l’alça en l’impost sobre els establiments turístics, sense arribar a les tarifes més cares d’Europa, i en el de begudes ensucrades.

I ara, les despeses

El contingut de la reforma s’incorpora a l’avantprojecte de la llei d’acompanyament que avui aprovarà el Consell Tècnic de la Generalitat, per tal que en els propers dies rebi l’informe preceptiu del Consell de Treball Econòmic i Social, mentre s’espera que en paral·lel culmini la negociació en l’àmbit de la despesa per poder aprovar aquest text, i l’avantprojecte de llei del pressupost, en un consell executiu al gener. La idea és que les dues lleis entrin llavors en tràmit parlamentari i al llarg del primer trimestre s’aprovin definitivament.

Les dues parts continuen negociant ara les partides de despesa departamental, que òbviament podran ser més altes per l’augment dels ingressos. Aragonès confia que “el gran esforç” que s’ha fet per atansar posicions tindrà ara continuïtat i es mostrava convençut que hi haurà també acord en les properes setmanes. Ell mateix, de fet, ja va anunciar fa dies mesures que reclamen els comuns com ara la rebaixa d’un 30% en les taxes universitàries, i ahir deixava clar que també té al cap partides per dotar les escoles bressol, ara sufragades per diners municipals, i per al pla nacional de la indústria.

Albiach, però, que lamentava que “ha costat molt” assolir una reforma fiscal, advertia que encara són “molt lluny” en àmbits com ara l’educació inclusiva, la sanitat –demana un decret per reduir les llistes d’espera–, els serveis socials, el transport públic i l’habitatge. “Els pressupostos haurien d’arribar al més aviat possible, però fent la feina bé; en les properes setmanes, veurem si podem acostar posicions”, subratllava, per no pressionar-se. Ara, ella sí que pressionava en no desvincular-ho de la investidura de Pedro Sánchez: “Són dues taules diferents, però tot ajuda; facilitaria també uns pressupostos positius i socials a tot l’Estat”, suggeria, com a element que podria acabar de decantar la negociació.

La líder parlamentària dels comuns, que aclaria que ideològicament continuen “als antípodes” de JxCat i que veu l’acord com “la primera pedra per al govern progressista que Catalunya necessita”, deia que “els pressupostos no poden ser una eina partidista ni electoralista”, i que “la gent no pot quedar desprotegida davant una nova recessió” com la que podria arribar el 2020. A més, en contraposició amb el PSC i Cs, presumia d’una “oposició útil” que ha aconseguit “arrossegar el govern” cap a les seves posicions.

LES FRASES

Aquest és un gran acord en matèria de fiscalitat, perquè abraça una pluralitat ideològica important del Parlament
Pere Aragonès
vicepresident del govern
És una demostració de la voluntat de diàleg i la capacitat negociadora i d’arribar a acords d’aquest govern i els comuns
Meritxell Budó
consellera de la presidència
Aquesta reforma fiscal ens apropa a un país amb justícia social; era un acord necessari per blindar els serveis públics
Jéssica Albiach
líder catalunya en comú-podem

Més figures de fiscalitat verda

L’acord aprovat ahir preveu com a gran novetat la creació d’una nova figura impositiva sobre la producció, emmagatzematge, transformació i distribució d’energia dirigit a grans companyies elèctriques i de telecomunicacions, que tindran expressament prohibit fer-lo repercutir sobre els clients, i que en cap cas afectarà l’autoconsum ni les renovables. La base imposable que es gravarà serà la producció bruta mitjana i l’extensió de les estructures fixes, a més de pals i antenes. Els 145 milions que es preveu recaptar, la meitat ja el 2020, s’afegiran als 155,5 de l’altre gran impost ja inclòs en la llei de canvi climàtic del 2017 –que tot just dijous s’aprovarà al Parlament perquè entri en vigor l’1 de gener– sobre les emissions de CO2 dels vehicles. Els altres dos nous tributs que preveia aquella llei, sobre les activitats econòmiques que generen diòxid de carboni i sobre les emissions portuàries de grans vaixells, que completaran la fiscalitat verda, continuen en estudi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.