Donald Trump l’havia batejat com l’acord més difícil del món, un pacte que quan s’aprovés seria històric. I tot indica que l’acord del segle, el que ha de resoldre el conflicte entre israelians i palestins, serà un fracàs, nascut d’uns ideòlegs esbiaixats en favor d’Israel.

L’administració Trump mai ha amagat la simpatia preferencial pels jueus, amb accions que trencaven tot de convencions i acords tàcits que es consideraven sagrats en el camí cap a la pau. A la capitalitat israeliana de Jerusalem, remarcada pel trasllat de l’ambaixada nord-americana, s’hi afegia fa uns mesos el reconeixement dels alts del Golan com a territori jueu.

La posada en escena de la presentació era una demostració més de la complicitat entre els EUA i Israel: l’únic convidat dels bàndols confrontats va ser el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Ni rastre de cap delegació palestina, ferma en la decisió de no negociar absolutament res amb Washington i amb el rebuig previ a qualsevol pla de pau.

El pla nord-americà, de 80 pàgines, és molt ambiciós però sense futur, amb “solucions tècniques precises” que han de dur a una solució “realista” de dos estats. El camí perquè els palestins tinguin estat és tan complex i amb unes condiciones tan difícils d’assumir que, pràcticament, és una sentència de mort a l’acord.

“La meva visió presenta una oportunitat per a les dues parts, una solució realista de dos estats que resol el risc d’un estat palestí per a la seguretat d’Israel”, va resumir Trump.

Si bé és cert que l’acord duplica el territori palestí i promet que durant quatre anys no hi haurà més assentaments per permetre la negociació del pla, amb ajuda econòmica i inversions de 45.000 milions d’euros –“només és raonable si fem coses pels palestins, o no seria just”, va confessar Trump–, la resta és una quimera inacceptable.

Especialment la renúncia a la capitalitat de Jerusalem: als palestins només els quedaria un territori a Jerusalem Est, on els EUA instal·larien una ambaixada. També han de deixar les armes, renunciar al retorn dels refugiats, i acceptar que la vall del Jordà, una de les zones més riques i fèrtils del territori palestí, passaran a mans israelianes, en nom de la “seguretat nacional” del poble d’Israel.

Els palestins “mereixen una vida millor”, va dir Trump, culpant-los d’haver triat un camí que els ha convertit en “peons” atrapats en un cicle de terrorisme i violència que posa en risc els seus aliats israelians. El president va fer una crida directa al líder palestí, Mahmud Abbas, absent no només en la presentació sinó en tot el procés de redacció i creació del “pla de pau”. “Si tries el camí de la pau, estarem amb tu durant tot el procés”, va prometre Trump. La mà oberta anava acompanyada d’una advertència: és probablement “l’última oportunitat” per resoldre el conflicte.

“La declaració de Trump és agressiva i despertarà molta ira”, va advertir Sami Abu Zuhri, líder de Hamas. El pla es va acabar de rematar dilluns, quan Trump va presentar-lo als principals líders polítics israelians, Netanyahu i el seu principal rival, el centrista Benny Gantz, en trobades consecutives a la Casa Blanca. Ahir, només hi va ser Netanyahu, gran aliat de Trump, convidat a la posada en escena del pla com un regal magnífic previ a les eleccions israelianes del 2 de març, les terceres en un any.