L’aspecte del qual hem estat més pendents ha estat atendre les necessitats socials. Des de serveis socials municipals, amb l’ajut de Càritas, que fa el repartiment del Banc dels Aliments, on hi ha hagut un repunt important. Hem ajudat la gent que treballa en feines que han tancat i que ara no tenen ingressos. Com a tot arreu, és espectacular la col·laboració dels voluntaris, que han fet 150 bates i 3.500 mascaretes, i dels joves que les han repartit.

Moltes coses depenen d’altres administracions, és cert. Hem fet el que ens és més proper: connexió d’internet i dispositius mòbils per als que ho necessitin. Vigilar l’espai públic i vetllar pel confinament. Hem intentat parlar amb la gent que hi havia al carrer per poder calibrar la situació i que se n’anessin a casa. Hem aixecat una vintena d’actes per trencament.

Estem parlant i trucant amb els autònoms i les empreses del poble. El vector econòmic serà important a l’hora de pensar les ajudes. Pel que fa al lleure, quan sigui possible la gent s’haurà de divertir. Caldrà invertir en dinamització del poble i haurem de saber quant costa quan s’acabi aquesta situació. Havíem de seguir en la dinamització turística i en paquets conjunts entre el sector públic i el sector privat i a redefinir el projecte museològic: què expliquem del poble al Centre Aqua, el Museu de les Guilleries i Can Rovira. Ho volíem ajuntar en una proposta. Però la prioritat és que el poble pateixi les mínimes conseqüències. El programa electoral és ara el menys important.

A través de la web l’Ajuntament hem anat informant de tot el que ens arriba. Des de contactes de Salut, ajudes econòmiques..., i a través de les xarxes socials hem anat difonent diferents missatges.

Això va ser el més bàsic per parar el primer cop. Vam endarrerir el pagament d’impostos com el de vehicles fins al 20 de maig, de moment, i l’IBI, que s’ha ajornat un mes. No es cobrarà cap preu públic de coses que no s’utilitzen com ara les quotes del poliesportiu. Ni els bars i terrasses no pagaran res de l’ocupació de la via pública en tot l’any.

Vam tenir la mala sort que hi va entrar la Covid-19 i era molt incontrolable. Quan es va conèixer el primer cas, es va fer la gestió i es va anar aïllant la gent per plantes. Penso que la gestió ha estat ben feta, tot i la desgràcia de la situació.

La gent està trista perquè és gent gran molt apreciada. També per les treballadores de la residència que hi ha estat convivint cada dia. Confiem molt en la residència, fan tot el que poden. No hi ha problemes quant a la gestió, però hi ha el sentiment que no els podem acompanyar. Farem una reconeixement a la gent de la residència.

Les pandèmies sempre han existit. No sé si n’aprendrem alguna cosa, de la globalització. De la crisi econòmica del 2008, n’hem après poc. Espero que això ens porti a repensar els valors. Però tinc molts dubtes que n’aprenguem. I quan hagi sortit la vacuna, hem de treure conclusions de les situacions delicades. Seria molt interessant fer una reflexió ètica de la gestió de la societat.