Laboratoris Rofersam invertirà uns 7 milions d’euros en la construcció d’una nova planta de producció que hauria d’estar operativa d’aquí a dos anys. La companyia de cosmètica es troba en la fase de cercar els terrenys (uns 10.000 m² per edificar-ne entre 7.000 i 8.000) a les proximitats de la seu actual, situada a les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental). Paral·lelament, estan estudiant les diferents fórmules de finançament de l’operació, ja sigui amb una hipoteca o amb un lloguer amb dret a compra, però la intenció és que la instal·lació acabi formant part del patrimoni de l’empresa.

Quan els nous laboratoris entrin en funcionament, s’abandonarà la nau actual de 3.000 m², del tot insuficients per acompanyar l’important creixement que Rofersam ha tingut els darrers anys: “Estem saturats”, reconeix Juan Manuel Sánchez, director general i segona generació d’aquesta empresa familiar.

Per afrontar aquest període de transició, el magatzem s’ha traslladat a una altra nau de l’empresa, per dedicar els 500 m² alliberats a la instal·lació de tres reactors i més línies d’envasat de producte, amb els quals s’ha doblat la capacitat de producció.

La falta d’espai de Rofersam està motivada per l’èxit de la seva gamma de productes de cosmètica natural Beauté Mediterranea, que va arribar al mercat fa uns set anys i que va suposar una important aposta estratègia per a aquests laboratoris amb més de quaranta anys de vida. Acostumats a produir per a tercers i per al canal professional (balnearis, centres d’estètica i salons de bellesa), Beauté Mediterranea significa adreçar-se directament al consumidor amb una marca pròpia i amb un producte natural, de qualitat i a un preu assequible, de venda, inicialment, en línia, pensat per a un públic jove: “Vam veure que era la millor manera de distingir-nos en un mercat molt competitiu”, subratlla Sánchez.

Al voltant d’aquest concepte s’ha creat una gamma completa de productes per a la cara, el cabell i el cos. Beauté Mediterranea va començar a créixer a internet sobretot a Europa: Espanya, Alemanya, França, Itàlia i Polònia, però ara fa cinc anys es va optar pel canal convencional (distribuïdors i botiga tradicional) per consolidar la penetració a l’Àsia, en països com Corea del Sud, Tailàndia i, sobretot, la Xina, on està creixent molt. De fet, els últims anys, les vendes de Beauté Mediterranea s’han inclinat cap a l’Àsia, que ara suposa el 60% de la facturació total. Pel que fa a nous mercats, Juan Manuel Sánchez explica que recentment s’han començat les vendes a Rússia i el pròxim pas serà l’Amèrica del Nord i l’Amèrica Llatina.

Nous consumidors i nous productes. Recentment, ha començat la comercialització d’una nova línia d’articles de cosmètica basats en el cannabidiol (CDB), un oli que es troba a la flor resinosa del cànnabis, amb moltes propietats terapèutiques i que s’està posant molt de moda arreu.

Com s’ha dit, la marca pròpia ha impulsat les vendes de Rofersam, que l’any passat van ser de 6,5 milions d’euros. Tres quartes parts ja són atribuïbles a Beauté Mediterranea. “No volem abandonar la producció a tercers, perquè continua sent un bon negoci i incorporem nous clients”, assegura el director general dels laboratoris.

Una menció especial mereix Dragon’s Blood, la crema antiedat que Rofersam va fer en exclusiva per a una important cadena de distribució, a un preu de 5 euros el pot i de la qual s’han venut més d’1 milió d’unitats: “L’èxit ens ha sorprès i ens ha ajudat a consolidar la marca”, diu Sánchez.

Abans de la pandèmia, la previsió de creixement per a aquest any era del 20% i en el primer trimestre de l’any s’estava complint. La crisi sanitària a alterat els plans, però no gaire, i pensen que en el pitjor dels escenaris el creixement serà del 15%.

Les sotragades econòmiques van bé a Rofersam. De fet, l’empresa va néixer el 1979, després de la recessió del petroli, arran de la qual va tancar Vitamol, líder en cosmètica a l’Estat espanyol, que va contribuir a forjar Elías Sánchez, fundador després de Rofersam i pare de l’actual responsable. Elías Sánchez es va establir pel seu compte per formular i produir per a tercers. La crisi del 2008 va ser l’espurna de la marca pròpia.