Al nostre país, la importància de les activitats comercials com a generadores de riquesa juga un paper imprescindible. A Catalunya hi ha més de 101.000 establiments comercials, que creen ocupació per a més de mig milió de persones i generen gairebé el 16% de la riquesa en termes de producte interior brut (PIB). El comerç de proximitat, a més, s’ha revelat decisiu durant el temps que ha durat el confinament obligat per la pandèmia de la Covid-19, contribuint a la cohesió del territori, a la col·laboració social i l’assistència als col·lectius més desfavorits, com ara la gent gran.

Però la crisi de la Covid-19 s’ha notat amb força també en el comerç. Segons un estudi de la direcció general de Comerç de la Generalitat, els comerços catalans han perdut 4.575 milions d’euros en ingressos durant l’estat d’alarma, amb càlculs fets fins al diumenge 17 de maig. De fet, d’aquesta quantitat, 3.675 milions de pèrdues d’ingressos corresponen només a les pèrdues acumulades en el confinament, és a dir, del 16 de març a l’1 de maig. La Generalitat estimava llavors que “un 30%” dels comerços catalans “poden tenir moltes dificultats per sobreviure” a causa de la crisi provocada pel coronavirus.

Segons dades de la Generalitat, Catalunya té un total de 101.276 establiments comercials, 32.000 dels quals del sector alimentari, que en ser un servei essencial sí que van poder obrir, i com a conseqüència d’aquesta crisi “unes 210.000 persones” ocupades en el sector s’han vist afectades per un expedient de regulació de treball temporal (ERTO) durant el confinament total. El 25% del total d’afectats per un ERTO a Catalunya durant el confinament estaven empleats en el sector comerç i el tancament va afectar un 60% del total d’establiments, segons el govern. 

Segons la patronal de les empreses catalanes de venda al detall, Comertia, l’obertura escalonada del comerç i la restauració, i amb horaris desiguals, està causant, també ara, menys afluència de gent a les botigues. Ara bé, segons el 56% dels empresaris consultats per la patronal, tot i la baixada d’afluència ha notat un augment de tiquet mitjà, un 24% ha registrat baixada d’afluència i de tiquet mitjà i un 18% més ha augmentat afluència i tiquet mitjà. Atenent a les vendes totals, en el conjunt de Comertia s’ha registrat durant el mes de maig una disminució dels ingressos del 53,6%, 10 punts millor que el mes anterior però molt lluny encara de les xifres positives.

I és que la Generalitat va esgotar en només set hores el pla d’ajuts al comerç català, per l’afluència de peticions, i en preparava una segona línia d’ajuts. Aquest primer pla estava dotat amb 9 milions d’euros, i incloïa set programes específics dirigits a autònoms, pimes i microempreses de comerç al detall i serveis, artesania i moda, tant individuals com associades o agrupades, especialment les obligades al tancament arran de la declaració de l’estat d’alarma o que han patit un descens del 70% de la facturació.

A la primeria del mes de maig, el president de la Generalitat, Quim Torra, va presentar el pla de xoc i reactivació del comerç post-Covid-19, dissenyat pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) i que té com a objectiu “enfortir el sector a Catalunya en el nou escenari resultant de la crisi sanitària”. El pla de xoc s’articula en tres vectors: incentivació de la demanda, reactivació de l’oferta/empreses i revitalització del centres urbans, i inclou mesures econòmiques i financeres, de prevenció i seguretat, de reactivació de negoci i d’informació i comunicació.

Interrogat per aquest diari, Roger Gaspa, president de Foment Comerç, va destacar el valor “distribuïdor” i “multiplicador” del comerç al territori, sense menystenir el valor econòmic com a tal, car que representa –va explicar– el 14% del valor afegit brut (VAB) de Catalunya i genera vora 400.000 llocs de treball. “És un sector multiplicador, perquè per cada euro gastat en el sector se’n generen 2,35% en l’economia catalana”, va dir. A més, va recordar que “és de les poques activitats econòmiques que té incidència més enllà de la mateixa activitat”, en el sentit que el comerç ajuda a “vertebrar i dotar de qualitat l’espai públic”, alhora que té una “funció social molt important d’ascensor social i de cohesió territorial”, segons Gaspa.

Cal recordar que el govern té en marxa una Agenda Comerç 20/21, l’objectiu de la qual és promoure la competitivitat del comerç a Catalunya. Una eina de planificació estratègica que va néixer abans de la pandèmia (i de la reflexió amb les entitats més representatives) i que consta de més de 140 mesures adreçades a la millora de la competitivitat, al foment del prestigi i al suport a la innovació de les empreses comercials catalanes.