Hem valorat que cada setmana les botigues que han estat tancades han deixat de facturar uns 525 milions d’euros. Si anem sumant les setmanes... s’han deixat de facturar molts i molts diners. Això sense comptar costos indirectes, la gent que s’ha quedat a l’atur.

Estem en un entorn de tanta incertesa que és difícil fer previsions. El que sí que sembla que passarà, segons les anàlisis i estudis que ha fet el sector –i aquí cal deixar clar que totes les entitats han treballat de manera conjunta i amb nosaltres–, és que segurament hi haurà un percentatge d’establiments que tancaran. El marge d’error és gran perquè són prediccions i hi ha moltes casuístiques, però podria ser al voltant del 15%. És molt creïble que una part del comerç ja no torni a obrir, fet que crearà un gran impacte, sobretot en llocs de treball. D’altra banda, hi haurà una part del comerç que s’haurà enfortit.

Aquelles empreses que durant aquest procés s’han hagut de reinventar i aquelles que han pogut ser més flexibles han desenvolupat noves maneres d’aproximar-se als clients i d’alguna manera han obert noves oportunitats en els seus canals de venda: el comerç digital.

Els valors de la proximitat, de la garantia, de la confiança, de l’espai de trobada, de la relació amb les persones... Tots aquests valors que la pandèmia ens ha fet veure que són tan importants, sota el lema de “cuidem-nos”, els dona la proximitat. I justament això és el que estem veient en la reobertura.

Sí. La gent s’ha adonat com són els carrers sense comerç i també hem vist que hi ha valors que són importants i el petit comerç representa aquests valors. Això ha fet que molts consumidors ara han decidit apostar per aquest format. Per tots els valors que deia i també perquè és segur. La seguretat pren molta rellevància i el comerç de proximitat avui és segur.

Jo crec que el concepte de proximitat segueix vigent encara que s’hagin obert les grans superfícies. Lògicament, a mesura que els altres formats van obrint, van captant també la demanda, però l’element de valor del petit comerç preval.

El canal digital s’ha demostrat imprescindible. Avui, al model comercial de Catalunya, que sempre s’ha basat en el comerç de proximitat, d’equilibri de formats, li hem d’incorporar el valor del canal en línia. El comerç, i això ha quedat clar, avui ha de ser, també, digital.

Des del Departament fa molt temps que estem treballant per a la digitalització del comerç i avui ja tenim una part del comerç que està molt avançat en aquest sector. Encara falta, però. I aquí és on hem de dir que la pandèmia ha aixecat la consciència per part de molt comerç que potser no ho tenia com una prioritat i ara ha vist que és imprescindible.

La digitalització per a nosaltres no és només arribar al client, sinó que és tot un procés de reformulació de la gestió de l’empresa. Com tenim el catàleg digital dels nostres productes? Com des de les nostres empreses podem digitalitzar processos i ser més eficients en logística? Com podem ser més eficients en les compres? En això és en el que estem treballant.

Vam treure una línia d’ajuts i hi havia diversos programes. Uns van anar directament a les entitats associatives, associacions i gremis de comerciants, que són molt importants i han fet molta feina durant la pandèmia. De fet, els que han fet un bon servei han incrementat el seu nombre de socis. A Catalunya tenim més de 140.000 establiments de comerç i serveis, i les entitats són molt importants per poder gestionar i canalitzar tota la informació i les ajudes. Amb la pandèmia, molts comerciants han vist la seguretat que dona pertànyer a una associació o gremi.

Hi ha quatre programes que han anat a les empreses de comerç, artesania i moda. Aquestes ajudes ja estan tancades i anaven directes a les empreses, fins a un màxim de 2.500 euros. Què ha passat? Que hi ha hagut tanta demanda que ens hem quedat curts. Ara el que estem fent és treballar per poder treure una altra línia d’ajudes per a totes les empreses que no s’hi han pogut acollir per manca de recursos. Tot i així haig de dir que aquest any, dels 10 que fa que donem aquestes subvencions, és el que hem posat més recursos.

Les despeses dels comerços en EPI, gels, etc. s’incorporen en aquest mateix paquet de subvencions.

Quan va començar la pandèmia, nosaltres ens vam posar a disposició del sector. Amb el president de la Generalitat, Quim Torra, al capdavant, i amb la firma de la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, que no ha deixat d’insistir en tot aquest temps, el sector va fer un manifest en què es demanaven tres coses al govern central: la congelació de tots els impostos, unes línies de finançament adequades i que aquests processos d’accés a les mesures fossin àgils. Aquest manifest, el va signar absolutament tot els sector: els comerços grans, els petits i els mitjans. En aquesta crisi el comerç ha anat tot a l’una.

Jo crec que ara és el moment d’estar oberts. El que ens ha dit la pandèmia és: sigues flexible, tingues esperit obert perquè tot el que està passant avui potser torna a passar. Per tant, hem de tenir més capacitat d’adaptació. Fer una Bridal híbrida, que és el que es farà,o fer una 080 bàsicament digital dona unes oportunitats diferents però que també són molt interessants. El fet de poder fer una passarel·la digital fa que la puguis veure molt més fàcilment i des de qualsevol lloc. Crec que és un format al qual ens hem de començar a acostumar.

Sí, perquè la digitalització et permet transmetre més enllà de la proposta d’una col·lecció concreta d’un dissenyador i ens deixarà mostrar tot el que hi ha darrere un autor i una proposta. Si a més estem pensant fer la 080 immersa en l’entorn del Recinte Modernista de Sant Pau, això vol dir que la ciutat de Barcelona hi continuarà estant molt present.

Sí. I ens permetrà reivindicar aquest escenari i el que és realment important de la 080 Barcelona Fashion: que podrem mostrar al món la creativitat i el disseny dels creadors de Catalunya. Això sense obviar dos elements importants: la tecnologia i la sostenibilitat.

Els artesans són un col·lectiu que s’ha activat molt i ha diversificat molt les maneres de relacionar-se amb els clients. Les xarxes socials, Instagram, sobretot, han activat molt les vendes. És evident que hi ha molts artesans que depenen força del turisme i de les fires i en aquest sentit els hem d’ajudar i ho estem fent. Vam fer una campanya d’Instagram i els artesans s’hi van bolcar.

És la primera vegada que fem una campanya d’artesania per la televisió. El feedback que ens està arribant és que molta gent està redescobrint el valor de l’artesania. I és que tenim uns artesans meravellosos!