Sí, això passa molt en el sector del comerç, sobretot del petit. Però, si en un any normal el percentatge de botigues que moren i d’altres que obren pot estar al voltant del 10%, aquest any el percentatge potser serà tres vegades superior. Enguany, i per culpa del coronavirus, gent que potser no tenia pensat tancar però que estava en una situació econòmica difícil o tenia una edat propera a la jubilació o que veu unes perspectives que econòmicament no li són viables... acabarà tancant.

La Generalitat va donar 9 milions per al comerç i ara diu que ens en donarà més... És poc però és una ajuda. Però nosaltres ens hem sentit abandonats per l’administració central, que s’ha desdit de tot. El govern de l’Estat ni ens ha ajudat ajornant impostos ni ha posat diners a fons perdut... Sí, a fons perdut!

A veure: estem parlant de salvar una empresa, uns treballadors, uns impostos que després aquesta empresa et pagarà... Si salves una empresa salves el trencament d’una roda de pagaments. Ara passarem l’estiu com es pugui però a la tardor s’haurà trencat la roda de pagaments, hi haurà una morositat important entre empreses, hi haurà una situació d’atur perillosa... i la realitat del comerç serà que molt petit comerç no tornarà a obrir tot i voler-ho. Els restaurants, per exemple, que ara encara són els més afectats: si han fet gent fora i ara només poden obrir una part, quants treballadors han de tornar a agafar? Els sortiran els números? També ens estem trobant amb una cosa de la qual la gent no parla i és dura: la neteja.

Les normes sanitàries que han de mantenir els establiments són, a finals de mes, molts diners... Penseu que les botigues s’han d’adequar, s’han de posar mampares. Després que, constantment, s’ha de desinfectar tot i dos cops al dia netejar tot l’establiment. Després que, si vens roba, l’han de desinfectar cada cop que algú se l’emprova... Les mascaretes també valen diners, els clients s’han de rentar les mans amb gel hidroalcohòlic. Si fas números és una picossada i estem parlant de comerç petit o mitjà, on qualsevol despesa és molta.

Obrir els comerços, quan es van poder començar a obrir, amb cita prèvia, per exemple, va ser un autèntic despropòsit perquè la gent no hi està acostumada i no hi anava. Després va venir allò que no podíem fer rebaixes. Imagina-t’ho: totes les botigues amb l’estoc de tot l’hivern i no volien que féssim rebaixes. Però per sort ja ha passat.

Molts han aguantat gràcies precisament a la venda per internet. Als que han tingut la sort que estaven preparats per fer-ho, que tenien la xarxa muntada en línia o per WhatsApp, els ha anat millor que als altres. En el tema del sector alimentari, per exemple, que ha pogut obrir per ser essencial i no ha tingut problemes, sí que l’establiment que no tenia una xarxa muntada per vendre per internet ho ha tingut pitjor que els altres.

Costarà perquè ja va costar remuntar l’anterior crisi. Si rebrota la pandèmia i no hi ha vacuna... aleshores això ja se’ns escapa de les mans.