Imaginar el dia a dia de la Guàrdia Civil i del general José Manuel Santiago Marín en l’estrena del govern de Pedro Sánchez sense l’esclat de la pandèmia és una ucronia impossible, però el SARS-CoV-2 es va descontrolar i en ple estat d’alarma el president espanyol va sentir la necessitat de situar un uniformat del cos verd amb un policia i un militar al costat del doctor Fernando Simón. L’elegit va ser Laurentino Ceña, però aviat es va contagiar del virus i l’encadenament de tants aletejos –“la puta papallona”, que diria el televisiu Salvador Martí, el subsecretari del Ministerio del Tiempo que interpreta l’actor Jaime Blanch– va portar el general Santiago a l’escenari. L’home bregat als despatxos dels serveis d’informació i sobre el terreny a Bilbao i Sant Sebastià –contra ETA– i a Bòsnia i Kosova sense haver de parlar en públic passava de cop i volta a fer una roda de premsa diària. I el diumenge 19 d’abril ell va admetre que la Guàrdia Civil treballava en plena crisi sanitària “per minimitzar el clima contrari a la gestió de la crisi per part del govern”. Dos mesos després de la polèmica, Santiago era ascendit ahir a cap d’estat major de la Guàrdia Civil.

L’ascens aprovat pel ministre Fernando Grande-Marlaska és presentat per Interior com el pas lògic perquè des de fa uns mesos Santiago ja ocupava el càrrec de manera interina per la jubilació del predecessor i també general José Luis Arranz. “Ara ocupa el lloc de ple dret”, manté Interior. Però el nomenament arriba quan Marlaska i la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez, lluiten per fer un equip lleial i quan encara són audibles les rèpliques del sisme provocat pel cessament de Diego Pérez de los Cobos i l’adeu de Ceña. Si una lliçó va deixar Santiago a La Moncloa és que ni la lluita contra ETA ni viure el conflicte ètnic a Bòsnia et vacunen contra la tremolor de la veu quan ets el centre de la polèmica.