Al principi, amb molta incertesa, però de seguida ens vam reorganitzar per reaccionar davant el nou escenari, que ens ha trastocat l’any i fins i tot la previsió a tres anys més. Però, a banda de la feina feta per l’Ajuntament, destacaria la dels veïns i el voluntariat, donant suport a les compres quotidianes o de medicaments per a la gent gran. Hi ha hagut una gran resposta humana.

Hem estat en contacte permanent amb la metgessa del poble i els serveis socials. Ens preocupava molt l’índex elevat de veïns de més de 70 anys, sobre un 35%, una situació que compartim amb pobles veïns com ara Jafre o la Tallada. Per això també vam decidir reforçar el servei de càtering a domicili.

No hem cobrat la quota de la llar d’infants mentre ha durat l’estat d’alarma, ni la taxa d’escombraries als comerços i negocis tancats. També hem fet gratuïtament els certificats d’empadronament, per a la població afectada pels ERTO, i hem adoptat els mateixos ajornaments o fraccionaments que el Consell Comarcal. Respecte als treballadors municipals, els hem facilitat teletreballar i hem adaptat les jornades de l’agutzil i la brigada, perquè fessin desinfeccions. Vam habilitar un telèfon 24 hores i vam fer assessorament laboral per als que no podien treballar, a banda de la feina a través de xarxes socials i serveis de missatgeria.

Gairebé per primer cop en la història, a banda de la Guerra Civil, però això no ha impedit que la gent continués fent pinya i tirant endavant iniciatives basades en el boca-orella, no només aquell dia, amb els tabals ressonant i la música des dels balcons, sinó amb altres trobades posteriors de músics confinats perquè tothom, des de casa, pogués desconnectar una mica de les males notícies i de les inclemències.

Després del Glòria, al gener, i de l’epidèmia, només ens faltava això. Demanaria al 2020 que ens doni, finalment, una treva. Però a l’abril van tornar a resistir i es va poder ajudar tothom.

Tot plegat ha vingut massa imposat, i ja no només des del govern espanyol, sinó des de la mateixa Generalitat. No han comptat gaire amb l’autonomia municipal ni amb les particularitats. S’ha parlat massa d’estat d’alarma, amb exèrcit i policies en rodes de premsa. I sort de l’autoorganització, per exemple, en educació, perquè tothom s’ha posat les piles perquè no quedés ningú desemparat i, segons com, potser, encara estaríem esperant ordinadors. Aquesta crisi ha de servir d’experiència per canviar el model de resposta.

Estem relativament tranquils, perquè som pocs. Ens feia por que després de l’epidèmia hi hagués una segona epidèmia de desconfiança, però tothom ha anat recuperant una certa normalitat. Al principi parlàvem massa d’obediència i de culpes, però al final, més de solidaritat, empatia i responsabilitat.

Hem reorganitzat el casal d’estiu, amb mesures d’higiene, distàncies i més espais i el doble de monitors. Hi ha 90 usuaris, alguns menys que els 110 de l’any passat, però es demostra que era necessari perquè infants i adolescents recuperessin el contacte. I també farem programació cultural perquè la gent pugui sortir de casa.