Males previsions per a l’Estat
Brussel·les pronostica que serà el segon d’Europa més tocat per la crisi després d’Itàlia
L’executiu europeu alerta de l’impacte desigual que tindrà la pandèmia als països de la UE
La Unió Europea arrenca l’estiu amb una visió encara més pessimista de la seva economia i particularment preocupada per la italiana i l’espanyola. Totes dues seran les que quedaran més tocades aquest any per la crisi del coronavirus, que no impactarà igual en el bloc europeu. Per això, al sud veuen vital la creació d’un fons europeu que els ajudi a recuperar-se.
En espera d’un pacte sobre les transferències europees, Brussel·les va empitjorar ahir encara més les previsions econòmiques de l’Estat espanyol per al 2020. La Comissió Europea pronostica que el seu PIB es desplomarà un 10,9% aquest any per la crisi causada per la Covid-19, un punt i mig més que en els seus càlculs del maig. Ara veuen més clar que el confinament durant tres mesos “no es compensarà” amb la reactivació de la segona meitat de l’any.
La forta dependència que té l’economia espanyola del sector de serveis, i sobretot del turisme, és un dels factors que han provocat aquest sobtat sotrac econòmic. Igualment, també serà un dels principals obstacles per a la recuperació a l’Estat per les reticències dels consumidors al contacte, malgrat el relaxament de les restriccions per la Covid-19.
“L’activitat manufacturera es preveu que recomenci més ràpidament que la dels serveis, però les disrupcions en la cadena global de valor i la dèbil demanda poden impedir la normalització de l’activitat industrial abans de finals d’any”, avisa de totes maneres l’informe de la CE.
L’Estat espanyol s’endinsa així en una profunda recessió just quan està aconseguint tenir a ratlla la Covid-19. És la segona economia europea que més patirà, només superada per la italiana, que s’enfonsarà un 11,2%. Aquest fosc túnel podria ser relativament curt si no hi ha una segona onada de contagis a partir del setembre.
Des de l’executiu europeu preveuen que el PIB espanyol repuntarà amb força el 2021, fins a un 7,1%, però que encara es mantindrà en nivells inferiors dels previstos en l’era pre-Covid-19. Per tant, l’economia no es recuperaria abans del 2022. Tot plegat es traduirà en l’augment d’un atur que en temps de bonança continuava sent dels més alts d’Europa.
La zona euro en crisi
A la resta de la zona euro l’horitzó tampoc ofereix gaires millors perspectives. També han empitjorat els pronòstics econòmics de la zona euro, en què l’economia es contraurà un 8,7% aquest any i un 6,1% el 2021, de manera que el repunt serà una mica més fluix del que s’esperava. Això sí, la crisi no afectarà a tothom igual.
Mentre que Itàlia i l’Estat espanyol lideren l’enfonsament econòmic amb caigudes superiors al 10% –seguides de França (10,6%), Portugal (9,8%) i Grècia (9%)–, en països com Alemanya, Holanda o Dinamarca hi haurà caigudes del PIB inferiors al 7%. “El risc d’una divergència creixent que va motivar el pla de recuperació sembla que s’està materialitzant”, va alertar ahir l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni.
Davant la resistència d’un petit grup de països nòrdics reticents a un pla potent, aquestes xifres serviran al govern espanyol i a l’italià per lluitar a Brussel·les en els pròxims dies per la creació d’un fons amb fortes transferències a les economies amb més dificultats. De fet, ahir Gentiloni ja afegia pressió a les capitals per acordar “ràpidament” un programa econòmic que injecti “confiança i finançament en un moment crític”.
Les desiguals repercussions econòmiques també seran utilitzades per reclamar un repartiment més favorable d’aquests diners. Per exemple, Polònia serà el cinquè soci europeu més beneficiat del pla de reconstrucció, tal com està previst ara, però, en canvi, viurà una de les recessions més lleus del bloc.
De tot plegat en parlaran els líders europeus en l’esprint de les negociacions aquest juliol per intentar tancar un acord polític sobre el fons de recuperació que permeti als governs marxar de vacances una mica més relaxats.
LES XIFRES
Atur disparat a finals d’any
Les negres perspectives macroeconòmiques de l’Estat per la Covid-19 impliquen un greu deteriorament del mercat de treball. Brussel·les preveu que l’atur s’enfili fins al 17% aquest 2020, però l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) tem que arribi a un pic del 19,2% a finals d’any. En l’informe anual de perspectives d’ocupació, l’OCDE constata que l’atur es va estabilitzar al maig després dels augments registrats al març i l’abril, però avisa que el més dur vindrà ara. Cada cop més persones es quedaran sense feina quan s’acabin els ERTO. Als territoris més turístics de l’Estat es podrien arribar a destruir fins al 40% dels llocs de treball, alerta l’OCDE. Unes xifres terribles que encara poden empitjorar més si a la tardor arriba una segona onada de contagis. La taxa d’atur total seria superior al 20%, i tornaria als nivells dels anys més foscos de la crisi financera del 2008.