Societat

CARLES XIFRA

Director de Programes de Fundesplai

“Veiem en alguns infants situacions excessives d’angoixa”

El lleure educatiu és un dret majúscul dels infants, i aquesta campanya d’estiu encara adquiria més rellevància
Els infants hauran d’aprendre a adquirir competències i habilitats en la gestió de la incertesa

Carles Xifra forma part de la direcció col·legiada de la Fundació Catalana de l’Esplai, entitat que treballa en el lleure educatiu i que l’any passat va aplegar 286.810 participants. Aquest estiu ha programat casals i colònies com de costum, i espera superar els 68.000 participants de l’estiu passat, tot i la incertesa del moment.

Com està anant l’assistència als casals i les colònies d’estiu?
L’assistència està variant setmanalment. Les famílies estan prenent les decisions a l’últim moment en funció de com avança la pandèmia. Els casals es van omplint per setmanes, és molt difícil comparar-ho amb altres anys, s’haurà de valorar al final de la campanya. El que és evident és que hi ha hagut un context d’incertesa que ha dificultat l’opció del lleure educatiu aquest estiu.
Què al·leguen les famílies? Motius econòmics, por d’un possible contagi?
És una opció molt personal, segons com les famílies viuen la pandèmia. Sempre hem defensat que el lleure educatiu és un dret majúscul dels infants i aquesta campanya d’estiu encara adquiria més rellevància. Perquè els infants han pagat un preu molt car en el control de la pandèmia. S’han obert molt abans els bars i les terrasses que els parcs infantils. Han renunciat a les activitats que feien habitualment i reclamaven aquest espai de retrobament amb els iguals fora de casa, on poder jugar i tenir espais de coincidència amb altres i on poder viure aventures i experiències en què ells siguin els protagonistes.
S’ha estat massa estricte amb els nens, que han patit el confinament més dur?
Les decisions no s’han fet pensant en els infants, quan psicòlegs i psiquiatres estan alertant que aquest aïllament passarà factura. Per tant, les activitats de lleure prenen també una importància des del punt de vista de la salut. Reivindiquem el concepte de l’apropament social, quan s’usa molt el concepte de distanciament social i no pas físic. Cal compartir aventures i històries amb els iguals, amb les mesures de seguretat i higiene, però el distanciament social és el que separa un infant amb igualtat d’oportunitats d’un altre que no en té.
Esteu percebent efectes emocionals o mentals del confinament en els infants?
Sí, especialment en els més vulnerables. Infants que no han gaudit de les mateixes oportunitats, que viuen en infrahabitatges, que no tenen un acompanyament emocional o familiar determinat. Els fa falta el lleure com un factor compensatori i equilibrador. Hem format els monitors i monitores no per fer teràpia, perquè no fem intrusisme professional, sinó per fer acompanyament emocional. Treballem especialment competències emocionals perquè veiem situacions excessives d’angoixa i una por de l’altre que s’ha de gestionar. Hem d’aprendre a viure i a conviure sense una por excessiva de l’altre i l’entorn, i que els infants identifiquin la por i prenguin mesures proporcionades, que es protegeixin però que no alimentin angoixes excessives.
Molts han viscut situacions familiars complicades.
Sí, molts pares i mares que han perdut la feina, i això ho viuen amb angoixa. El treball emocional adquireix molta importància als casals i colònies.
Com s’està treballant en les mesures de seguretat i higiene?
Estem treballant especialment en mesures que posin barrera a la malaltia i que posin pilars a una nova manera de gestionar la prevenció i higiene en els infants. Estem intentant posar les mesures possibles d’aïllament dels espais on es fan les activitats. Per exemple, els pares i mares que porten els nens a les colònies no poden entrar a les cases, o no es pot fer el dia de pares i mares perquè la casa està habilitada com a lloc segur. Els proveïdors que porten menjar i material tampoc entren. Els monitors i monitores sempre són els mateixos, s’han organitzat en grups de convivència de 10 infants que en el cas dels casals no es barregen entre ells i en el cas de les colònies, amb un màxim de tres. Això ens permet tenir un control i poder aïllar grups en cas que hi hagués algun símptoma. I controlem els símptomes diàriament.
Es fan proves PCR?
Estem participant en un estudi de Sant Joan de Déu en què fan proves setmanals de PCR a uns 5.000 infants en activitats d’estiu per veure com evolucionen els casos en el lleure. Als casals i colònies no fem PCR, qualsevol monitor sap que no ha pogut estar en contacte en els 14 dies anteriors amb cap persona que hagi donat positiu i tampoc tenir símptomes. Els infants, igual. Els espais es desinfecten periòdicament i també el material. Prioritzem que les activitats no siguin de compartir material i sí les que es fan a l’aire lliure, encara que siguin tranquil·les. Donem molta importància a les activitats d’higiene, que són un pivot de totes les activitats i es decideixen col·lectivament. La decisió col·lectiva és una manera de donar protagonisme als infants i joves i fa que interioritzin els hàbits.
S’usen les mascaretes?
Només en el cas que no puguem mantenir la distància recomanada de metre i mig, dins i fora del grup. Però sense que això sigui un condicionant que faci impossible l’activitat.
Tot plegat us ha suposat un important esforç d’organització, oi?
Sí, pels canvis constants i per no disposar dels protocols amb prou antelació. Hem hagut de ser més flexibles i augmentar la capacitat de reacció. Als monitors, els hem hagut de formar especialment en la gestió emocional. No tant en l’àmbit teòric, perquè ja tenen aquesta formació, però sí amb recursos pràctics, com ara jocs, dinàmiques i cançons. A banda hem fet la formació en seguretat i higiene amb personal de salut de la Generalitat. Totes les activitats tenen un responsable de seguretat i higiene.
Valia la pena afrontar el lleure a l’estiu amb tantes alteracions?
Sí, perquè, després de situacions tan complexes i vivències tan intenses, als infants els calia aquest espai, que els ajuda a desenvolupar-se globalment. Les capacitats i autonomia amb què tornen de les colònies i casals són espectaculars. Això, associat a un treball en què es desenvolupen projectes, aprenent a treballar amb altres i solucionant problemes, els dona un seguit de competències que complementen els aprenentatges curriculars.
Fundesplai va fer una enquesta a un miler d’infants sobre les seves prioritats per al desconfinament. Quines han estat?
Volen estar amb els seus amics, reclamaven un espai de relació i el joc, i especialment activitats amb aigua. Excursions a rius i rieres, banyar-se a la piscina o en un parc aquàtic.
El sector del lleure va reclamar, setmanes abans de l’inici de la campanya d’estiu, un pla de xoc al govern per afrontar les dificultats econòmiques del mateix sector i de les famílies. El govern ha doblat la inversió. Ha estat suficient?
Evidentment, no ha estat suficient i no estem en els temps en què ens agradaria que els ajuts arribessin. El lleure no ha estat mai un espai garantit, sinó un espai de desigualtats. Els que no poden pagar les activitats moltes vegades es queden al marge. Les famílies que més ho necessiten no ho prioritzen per la seva situació econòmica. Fundesplai des de sempre fa una campanya per recollir fons amb empreses, administracions i particulars per destinar-los a beques. Cada any destinem 5.000 beques que arriben a les famílies més vulnerables perquè participin en casals i colònies i segurament tindrem més peticions que recursos disponibles, pel que fem una crida a la solidaritat a empreses i particulars. Reclamem a l’administració ajuts universals, abaratir les activitats de vacances en un 30%, 40%, 50%, 60% per a tota la població. Hem quedat molt lluny d’això.
La Generalitat ha decretat unes ajudes per rendes, com sempre?
Ha determinat un sistema d’ajudes a famílies que encara no s’ha articulat, i al qual també s’accedeix per renda però amb una complexitat en la sol·licitud molt gran, el que fa que les més vulnerables quedin fora del circuit de petició.
Perquè els costa molt fer la petició?
Exacte, i perquè la resolució de les beques arribarà a posteriori, potser al final d’agost o setembre. Una família amb dificultats econòmiques no s’apunta a una activitat si no té la seguretat que disposarà d’aquesta beca.
Pedagògicament parlant es pot treure alguna lliçó positiva de la pandèmia? Els infants poden aprendre alguna cosa d’aquesta situació tan incerta?
El lleure ja treballa les competències d’interacció amb el món i amb els altres i d’autogestió. Això implica saber-se reconèixer a un mateix, saber motivar-se i responsabilitzar-se. El focus en la interacció amb el món, en la interacció amb els altres, i l’autoconeixement i autonomia segurament estan adquirint més rellevància que mai. I els infants hauran d’aprendre a adquirir competències i habilitats en la gestió de la incertesa.
El Departament d’Educació planteja un curs el més normal possible, amb grups aïllats i estables. Com us plantegeu el setembre, ja que gestioneu menjadors i extraescolars?
Respecte de l’escola, les notícies estan sortint amb un cert grau d’incertesa, el que ho fa tot molt complex a l’hora de prendre decisions. El temps del migdia és un espai de molta rellevància, amb moltes hores, i s’ha d’entendre com un espai educatiu. Les escoles es veuen abocades a reduir els grups i buscar espais fora del centre per fer activitats, el que implica un augment de recursos.
No queda tan clar que s’hagin de desdoblar les aules amb els grups estables.
Sí, però de vegades el grup bombolla implicarà una autonomia de grup i haver de sortir fora. Això és una oportunitat per sortir de l’aula i plantejar aprenentatges vinculats a problemes reals de l’entorn. Una escola es pot vincular a una entitat social o ambiental del territori, treballar durant 15 dies un repte fora de l’escola que impliqui un pensament sistèmic, trencar disciplines, connectar matèries... Per exemple, un grup escolar que se’n vagi al Parc Agrari del Baix Llobregat i que durant 15 dies estigui treballant el malbaratament alimentari des de molts punts de vista. Això dona oportunitats als centres de gestionar autònomament grups reduïts, amb espais diferenciats, i amb metodologies basades en aprenentatge i servei o bé en l’aprenentatge per projectes, que són metodologies que treballen unes competències necessàries per al segle XXI i més necessàries que mai en la situació actual. Això és un canvi en l’àmbit escolar que seria molt interessant, pioner i atrevit i respondria a moltes necessitats.
I, fora de l’escola, com esteu preparant el setembre?
Pel que fa a lleure estem plantejant una continuïtat del que estem fent. Els grups que treballen en esplai fora de l’escola ja són grups reduïts que funcionen com seccions i treballen els seus projectes en diferents espais, ja sigui dins de l’escola o en locals propis. Es mantindria el mateix model adaptant-lo als requisits de seguretat i higiene.
Com ha actuat Fundesplai durant el confinament per ajudar les famílies?
Vam canviar l’activitat que estàvem fent per donar prioritat al servei a les persones més vulnerables. Vam adequar l’alberg que tenim al Prat per a persones sense sostre i per a dones en situació de maltractament. Hem multiplicat per cinc els àpats socials que hem fet arribar a casa de la gent gran que viu sola a Barcelona. La gestió de l’emergència ha estat prioritària però no hem deixat de banda les famílies amb què treballem en programes educatius. La proposta virtual d’activitats ha crescut moltíssim, amb sessions per a pares i mares i activitats per a infants i famílies.

Compromís cívic

Carles Xifra (Barcelona, 1976) és director d’innovació i continguts de la Fundació Catalana de l’Esplai, on coordina la cocreació de continguts pedagògics i els projectes de futur de l’entitat. Es va llicenciar en ciències ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha cursat el doctorat interuniversitari en educació ambiental per la Universitat de Girona i el ‘Programa Vicens Vives. Valors, compromís i lideratge’, d’Esade. Aquest educador ambiental i professor d’educació a la Universitat de Vic forma part del Centre Promotor d’Aprenentatge i Servei, una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.