Economia

BERTA CABRÉ

Presidenta de la FEHT

“La temporada turística del 2020 no existeix”

L’escenari és difícil però no m’ha fet reconsiderar la decisió, la vida són desafiaments continuats”
Per naturalesa, els que ens dediquem al sector turístic hem hagut de tenir molta cintura, moltes vegades”

Berta Cabré ha estat elegida recentment presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT), en substitució d’Eduard Farriol. És la primera vegada que una dona se situa al capdavant de la federació hotelera que controla la Costa Daurada, una destinació turística que concentra 20 milions de pernoctacions anuals. Li toca fer-ho en un moment de màxima complexitat per l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 i per l’impacte que ha patit el sector turístic. Cabré, gerent del càmping Joan Bungalow Park de Cambrils, és enginyera tècnica en informàtica per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i té un postgrau en gestió gerencial local.

Som davant la pitjor temporada turística de la història?
De la història recent, segur que sí. Però és que, en realitat, aquest any no tenim ni temporada turística. La campanya turística del 2020 no existeix. Ens trobem en una situació molt complicada perquè, a part de la pèrdua evident dels clients de zones que han patit restriccions en la mobilitat, com és el cas del Segrià, hi ha un efecte col·lateral: El missatge que arriba internacionalment és que a Catalunya hi ha rebrot i, per tant, hi ha client potencial que desisteix de venir perquè no sap identificar quines zones estan afectades pels brots i quines no ho estan.
Les perspectives no són gens bones, doncs.
De campanya turística, tal com l’entenem, no en tindrem, això segur. Potser tindrem dies turístics o setmanes turístiques, poca cosa més, perquè la incertesa és molt gran. I espero que sigui una única pitjor temporada, que no n’hi hagi de posteriors.
Com es gestiona una crisi d’aquestes característiques?
És una situació totalment sobrevinguda, no ens l’esperàvem. I, encara que ens l’haguessin anunciat, no hauríem estat capaços d’entendre-la en tota la seva magnitud ni de preveure’n l’afectació. No ens podíem pensar unes conseqüències com les que hem vist. El problema és mundial. Aquesta crisi sembla un cas de ciència-ficció, estem vivint com dins una pel·lícula.
Va accedir a la presidència de la Federació d’Hostaleria de Tarragona un cop la pandèmia ja havia esclatat. Veient el panorama que se li presentava, va arribar a considerar en algun moment de renunciar al càrrec?
No. Les circumstàncies són les que són i, com fa tothom en el seu àmbit laboral, social i personal, anem fent sobre la marxa. El relleu estava previst, era un relleu natural. Havíem pactat que jo seria la continuïtat i tocava fer el canvi aquest any. De fet, havíem previst fer-lo a la primavera, però vam acabar decidint ajornar-lo una mica perquè tot just érem al principi del confinament. L’escenari és difícil, però no m’ha fet reconsiderar la decisió, la vida són desafiaments continuats.
Aquest escenari complicat, trastoca els plans que tenia per al seu mandat o fa repensar algun dels projectes que havia previst impulsar?
És evident que la situació ens obliga a fer una aturada per fer una reflexió profunda. El context no és el mateix i, per tant, l’arrencada no pot ser la mateixa que podia tenir pensada en el cas que m’hagués trobat una situació de calma i normalitat. Quan arribarem al setembre caldrà reflexionar i analitzar què cal fer de llavors en endavant per gestionar de la millor manera possible això que en diuen “nova normalitat”. A mi és una expressió que no m’agrada, perquè, en realitat, això que ens toca viure, de normalitat, no en té res de res.
Preveu que sigui més complicada la tardor que no pas l’estiu?
Sí, perquè malgrat que hi ha hotels i comerços que no han ni obert, ara almenys tenim alguns establiments que sí que han pogut començar a treballar, i això implica que hi ha una certa activitat econòmica. No és la que hauria de ser perquè està molt per sota del que seria un estiu normal, però, en el fons, som una destinació turística potent. En un context normal, quan s’acaba el setembre o l’octubre, l’activitat cau i podem continuar fent la previsió de la següent temporada turística gràcies al que s’ha pogut fer durant l’estiu. Aquest any, arribaran la tardor i l’hivern i estarem en una situació molt complicada perquè hi haurà negocis que no han ni arribat a obrir i, per tant, la situació econòmica serà força pitjor que en anys anteriors. Caldrà afrontar un hivern en una situació molt diferent de la que estem acostumats.
I, en una situació com la que descriu, què s’haurà de fer?
Venen moments difícils, socialment i des del punt de vista econòmic. Vull ser optimista i pensar que prepararem una Setmana Santa del 2021 amb ambició i ganes. Però tot dependrà de si s’ha arribat a trobar una vacuna o una solució sanitària per controlar la Covid. En cas que sigui així, el moment econòmic serà complicat però amb esperança. Si no s’han fet avenços mèdics, la complicació encara serà més gran perquè el futur serà incert i les previsions seran molt fosques. Hem de tenir clar que aquí el turisme té un pes molt important en el PIB i en tota l’economia, i és evident que això té unes conseqüències.
La incertesa fa molt complicat poder fer previsions?
Per naturalesa, els que ens dediquem al sector turístic hem hagut de tenir molta cintura, moltes vegades. Però ara ens cal més que mai perquè el moviment és constant. Les reserves són tan canviants que sembla que tinguin vida pròpia. Es reserva molt a darrera hora i, igualment, les cancel·lacions arriben en funció de la situació de cada zona. Amb aquest escenari, la prudència fa que els establiments turístics que tenen molta zona comunitària, per on passa molta gent, s’ho pensin molt bé abans d’obrir. Han de valorar-ho molt bé per assegurar-se que podran assumir el nivell de costos que implica començar a treballar. Han de tenir molt clara la seva aposta perquè el mínim de reserves per poder quadrar els números no s’està produint.
La situació depèn en funció de cada tipus d’establiment?
És així. Cadascú té les seves singularitats i això fa que, una situació com la que estem vivint, cadascú l’afronti d’una manera diferent. El càmping, per exemple, no diré que ho té més fàcil, però és un espai obert i això, d’entrada, genera més confiança en el client. És cert que les zones comunes, com les piscines i les zones d’animació, restaurant o supermercat generen moltes preguntes, però s’està treballant molt per resoldre dubtes i per donar garanties. La neteja i les desinfeccions es realitzen de manera continuada i, a més, es fan controls d’ocupació, per exemple en les piscines. Abans que el client vingui li expliquen on caldrà fer ús de mascareta i les mesures que s’han pres. Se li torna a explicar quan arriba i li ho repeteixen les vegades que calgui. Tots els establiments turístics intentem generar un marc de confiança per al client, però a un hotel li comporta una mica més de dificultat vèncer les reticències del client abans de viatjar, perquè els espais són més tancats i li costa més superar el nivell des desconfiança que té tothom que es planteja anar de vacances. A favor, però, hi ha el fet que la Costa Daurada és una destinació madura. Tenim clients que estan repetint perquè coneixien l’establiment i l’entorn que hi ha, i això els genera més seguretat per viatjar en un moment tan incert com l’actual. Davant la incertesa i la por, es prefereix anar a un lloc conegut abans que a una altra destinació on no has estat mai.
Per mirar de salvar l’estiu, o per intentar minimitzar danys, en quin tipus de client cal dipositar les esperances?
En el client de proximitat, millor el que pugui arribar en cotxe que no pas el que necessiti pujar a un avió. Un client, com més a prop el tinguis, més fàcil serà que pugui arribar. Però som una destinació amb molta capacitat, ens cal volum, i amb el client més pròxim no en fem prou. A més, el client de proximitat aquest any el busca tothom, des de la ciutat de Barcelona a la costa de València o al País Basc.
Llavors, el client internacional més val donar-lo per perdut?
Els vols no s’estan reactivant. És important que els operadors turístics no hagin descatalogat la zona, que no ens hagi tret de les seves llistes de destinacions. Ara bé, a diferència del que solem fer els mediterranis, que ens movem més per improvisació i a darrera hora, el client internacional del centre d’Europa fa la seva planificació de vacances a més llarg termini, reserva amb més marge de temps. La incertesa dels darrers mesos ha fet que no pensessin a sortir del seu país per anar de vacances. A més, molts països han decidit donar incentius perquè la gent es quedi al seu país a passar les vacances i, així, reactivar l’economia interna. França acostuma a ser un molt bon mercat per a nosaltres, i aquest any va fluix, igual que el mercat britànic. I el client rus, aquest estiu ni el veurem.
Ja ha dit que hi ha hotels que ni tan sols han considerat aixecar la persiana. Entre els establiments que sí que han obert, quins nivells d’ocupació tenen?
Una ocupació molt baixa.
Com de baixa?
Extraordinàriament baixa. És difícil calcular-ho amb exactitud perquè vivim el present, i el present vol dir el dia a dia. Molts divendres ens trobem que, al matí, no sabem ni quina ocupació hi haurà aquell cap de setmana ni, de fet, aquell mateix divendres al vespre. La gent pren la decisió al darrer moment, després de consultar quina situació de risc hi ha a cada lloc. Com que hi ha tanta oferta disponible a tot arreu, la decisió es pren al darrer minut. De tota manera, ens trobem amb un mes de juliol amb ocupacions del 25%. Un mes de juliol normal potser no estaríem al 100% però ens situaríem, tranquil·lament, al 80%. Normalment, al juliol no s’admet una estada de dues nits, el que seria una reserva de cap de setmana, perquè l’estada mínima són quatre, cinc, sis o set nits. Al juliol el que es fan són estades de vacances i no pas escapades. Aquest any no hi ha una activitat continuada. Veiem caps de setmana o dies concrets, però no hi ha una estabilitat en el ritme de les reserves.
Hi ha qui diu que cada crisi amaga una oportunitat. En aquesta situació, potser és una oportunitat molt amagada?
Sempre cal intentar buscar la part positiva de les coses. Les noves oportunitats són aquells clients de l’entorn que aquest any no se’n van fora i estan descobrint els atractius del territori.
Port Aventura va decidir obrir portes la primera setmana de juliol, a diferència del que ha fet el parc valencià Terra Mítica, que aquest any romandrà tancat. Un atractiu d’aquesta magnitud, amb cinc milions de visitants l’any passat, és una empenta per al sector turístic de la Costa Daurada?
Estem molt contents que Port Aventura decidís obrir, és una molt bona notícia. Té moltes connotacions, primer perquè és una experiència que podem oferir al client visitant, és una experiència positiva, que suma. A més, Port Aventura és una referència internacional i poder dir que és obert transmet que som una destinació preparada que està fent les coses ben fetes per rebre clients. Obrim, però ho fem amb les mesures que calgui i que siguin necessàries, no de qualsevol manera.

Reposicionar-se davant els canvis del sector

Berta Cabré és presidenta de la FEHT des del 29 de juny. Va substituir l’empresari hoteler Eduard Farriol i el canvi es presenta com un “procés natural de relleu del càrrec”, segons assegura la federació. Cabré desenvoluparà la presidència durant els pròxims quatre anys, amb possibilitat de prorrogar-la quatre anys més. La nova presidenta afronta el nou mandat “en un context malauradament molt complex per a tota la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, el qual exigeix d’una nova visió de tot el teixit empresarial del sector per tal de donar respostes innovadores i valentes als desafiaments de futur que tindran les destinacions”.

Berta Cabré està preparant un “nou” i “ambiciós” model de treball de la FEHT que permeti a l’entitat “reposicionar-se d’una manera sòlida i eficient davant els importants canvis d’entorn que experimentarà el sector turístic”, un sector que és un puntal per a l’economia del territori.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.