gestió empresarial
El què, el com i el qui d'un camp de coneixement
Sent aquest el número d'inici de L'Econòmic, primer de tot vull desitjar a tot el seu equip molts èxits en aquest projecte valent i necessari, i aprofitar, també, per agrair-los la confiança que em fan per encarregar-me aquest espai mensual en el qual tractarem temes diversos sobre gestió empresarial, o com m'agrada més anomenar-lo, sobre management.
Aquest anglicisme no està acceptat, encara, per l'Institut d'Estudis Catalans, malgrat si que hi figura «mànager» (persona que s'ocupa de la direcció i de la gestió d'una empresa o d'una altra organització semblant), però, en canvi, si que hi és en El Gran Diccionari de la Llengua Catalana del Grup Enciclopèdia Catalana que el defineix com a direcció empresarial, perquè aquest és el tema que tractarem en aquest espai.
COMPLEXITAT.
A la Revolució Industrial que s'inicia a finals del segle XVIII a Anglaterra hi ha la llavor de la gestió empresarial, però serà en el segle XIX quan amb la creació de les grans empreses als EUA, el management iniciarà el desenvolupament que ens arriba als nostres dies i és allà quan el 1881 es crea la School of Finance and Economy que acabarà sent l'actual Wharton School de la University of Pennsylvania promoguda per en Joseph Wharton, prohom de Filadèlfia, comerciant, industrial i filantrop que intervingué en sectors com la mineria, la fabricació i l'educació. Un home d'empresa que va promoure la formació empresarial. A finals del segle XIX, aquesta, consistia principalment en l'entrenament en com fer la feina, en l'aprenentatge. Però en Wharton va concebre una escola que ensenyaria com desenvolupar i gestionar un negoci i anticipar i conduir-se amb els cicles de l'activitat econòmica.
Tot té un inici i els inicis acostumen a ser senzills i simples, i també durs. És el temps, el mercat i l'èxit els qui compliquen les coses, i benvinguda sigui la complicació quan aquesta és conseqüència del creixement de l'empresa, doncs això vol dir que és competitiva, és a dir, que és capaç de competir; i competir vol dir tenir clar el QUÈ —el màrqueting o l'estratègia segons la dimensió empresarial—, el COM —l'operació i els sistemes—, i el QUI —les persones necessàries per executar el «com» que permetrà aconseguir el «què».
El camp de coneixement del management, en definitiva, fa referència als mètodes per relacionar adequadament el QUÈ, el COM i el QUI, i aquest coneixement avui està disponible per a tothom que vulgui fer empresa. En els darrers anys, a Catalunya, s'ha produït un gran canvi en els programes formatius adreçats a petites i mitjanes empreses i trobar-se continguts relacionats amb el màrqueting, l'estratègia, la qualitat, els recursos humans, etc. és més habitual que no fa gaire, però també és cert que als empresaris, en general, els costa invertir temps, esforç i diners en formar-se en aquest camps. Tanmateix, si es vol ser competitiu cal tenir mètode i el mètode, en el camp de l'empresa, s'anomena management.
