Washington consolida a Varsòvia l’aliança amb la dreta dura de l’est europeu
Pompeo tanca la gira per la UE amb un reforçament de la presència militar a Polònia
Els EUA hi desplaçaran part dels soldats que retiren d’Alemanya
El president polonès, l’ultraconservador Andrzej Duda, ja té el segell desitjat després d’haver aconseguit la reelecció, al juliol: el tractat per reforçar la presència militar dels EUA al seu territori, signat a Varsòvia entre el secretari d’estat nord-americà, Mike Pompeo, i el ministre de Defensa polonès, Mariusz Blaszczak. Seran uns 1.000 soldats més, part del contingent que la Casa Blanca retira d’Alemanya, com a expressió de l’hostilitat que el president Trump sent envers la cancellera Merkel.
Washington ja acusava Berlín de no invertir prou en defensa en temps de Barack Obama al poder. Amb Trump, s’ha passat dels retrets als fets, cosa que es traduirà en la retirada d’uns 11.900 soldats del total de 34.000 que tenen els EUA a les seves bases del territori alemany. Polònia en rebrà un miler, mentre que la resta es repartiran entre Bèlgica i altres socis europeus, o tornaran cap a casa.
Vet a Brussel·les i Berlín
La reducció de tropes a Alemanya ha estat decidida de manera unilateral per Trump, sense ni tan sols comunicar-ho pels conductes bilaterals a Berlín. El govern de Merkel ha hagut d’admetre repetidament que n’ha tingut coneixement pels successius anuncis fets per Trump o els seus ministres a mitjans de comunicació del seu país. Una sotragada per a l’eix transatlàntic, un dels referents de la política exterior alemanya des del final de la Segona Guerra Mundial. Les bases dels EUA a Alemanya eren una mena de mur de contenció en els anys de la guerra freda. Després es van mantenir com a part de l’estratègia defensiva dels EUA des d’Europa.
Al marge del pes polític, els tres lands on hi ha les bases afectades –Baviera, Baden Württemberg i Rin del Nord Palatinat–, en temen l’impacte econòmic.
Pompeo va tancar a Varsòvia una gira en què ha palesat les preferències del seu president: no hi ha hagut visita a Brussel·les, París ni Berlín, sinó a Eslovènia, República Txeca i Àustria. L’est europeu se sent amenaçat per Rússia i reclama més “presència” dels EUA. Polònia va ser el primer país europeu que va trepitjar Trump com a president. L’ultraconservador partit Llei i Justícia, força dominant al país, se sent més a prop de Washington que de Brussel·les. Varsòvia no encaixa gens bé les crítiques de la Comissió Europea a una reforma del sistema judicial atemptatòria contra la separació de poders; el creixent control sobre els mitjans de comunicació o el bloqueig dels drets de les minories.
La crisi a Bielorússia accentua la por de Varsòvia, però també de les repúbliques bàltiques, a tot allò on es veu la mà de Moscou. Un escenari encara més favorable a Pompeo, l’emissari del món lliure que, en la consideració del PiS, representa Trump.